31 de maig 2009

MAIG


dia 1
Acabo el llibre "Vicente Ferrer: la revolució silenciosa" de Alberto Oliveras. Us el recomano... és fabulós veure el que Vicente ha fet al llarg de la seva vida en dues regions de la Índia. En el projecte Rural Development Trust de Anantapur ha posat en marxa un canvi importantíssim en un miler de pobles... a partir d'ensenyar-los a cavar pous, per enmagatzemar l'aigua... regar... collir... menjar... escoles... hospitals... cooperació... salut... alegria... la gent no ha hagut de marxar del seu país... crec que és una revolució que cal seguir en tot el món... els paisos pobres creixent amb dignitat de vida i en aquest vincle és imprescindible el lligam amb el món vegetal, també l'animal... en les ciutats dels paisos rics també cal fer aquest creixement (en aquest cas: decreixement) i millorar (o gairebé fer de nou) aquest lligam amb el món vegetal i amb la terra... el més sorprenent de tot el llibre és que el seu motor ha estat la "Providència"... quan necessitava alguna cosa... confiava... i anava trobant...

--o--

També avui han nascut quatre gatets de la gateta grisa, doncs de blanquets i dos de negrets... i m'han demostrat empíricament que quien no llora no mama... estaven tots damunt la mama gateta i en un dels moviments un gatet blanquet ha quedat desplaçat que no arrivaba a la teta... caram! empentes amb els altres fins que ha agafat la mamella... però no ha tret als altres de la mamella respectiva... tota una lliçó d'humanitat gatuna... i tot just acaben de néixer... aquests gatets prometen...

dia 2
No m'agrada el muntatge entorn al futbol... però quan hi ha un Barça-Madrid, no sé perquè però, si puc el miro... avui ha estat massa: Madrid-Barça 2-6 ... bufff!!! banderes, bocines, cohets... bé doncs: VISCA EL BARÇA!

En tot cas deu ser important fer gols... però no sobre qualsevol porteria... en fi..


dia 3 

Avui per a mi és un dia especial... en Pete Seeger fa 90 anys... i un gran concert a New York

que m'hauria agradat molt de ser-hi... però clar, no es pot estar a tot arreu on t'agradaria...

...però m'ha agradat estar aqui... i amb una colla d'amics hem parlat de la Marxa Mundial i de perquè a la gent li cosa moure el cul...??? què ens motiva? si la finalitat de la Marxa és la Pau i la Noviolència començant per alertar sobre la necessitat de reduïr l'armament nuclear i l'armament en general... en Pete Seeger amb el seu banjo i les seves cançons ha sabut fer això tant complicat: transmetre il·lusió a la gent per treballar a favor d'uns valors universals... FELICITATS PETE!!!

Una nota discordant en aquest concert... tot i que el president Obama va felicitar a en Pete, la nota discordant va ser que el seu amic i cantant Silvio Rodríguez, cubà, no va obtenir els permisos del govern americà per a ser-hi... amb 100 dies de mandat de l'Obama encara no ha

tingut temps per a fer els canvis necessaris...

(adjunto la carta del Silvio Rodríguez)

La Habana, 3 de mayo de 2009.

Admirado y querido Maestro Pete Seeger:


En estos momentos se está celebrando el concierto de homenaje que decenas de cantores justamente te ofrecen. Pasan por mi mente algunas de las veces que tuve el privilegio de disfrutar de tu talento seductor de multitudes. Así te recuerdo en La Habana, cantando solidario junto al Grupo de Experimentación Sonora; así te recuerdo en aquella gira dedicada a Víctor Jara, por varias ciudades de Italia; y así también revivo aquella helada noche de febrero de 1980 en que respondiendo a tu llamado viajamos desde Nueva York hasta Poughkeepsie y te escuchamos “Snow, Snow”, obra maestra de quien se hizo preguntas ante un paisaje invernal.


Traté de volver a estar contigo hoy, pero, como bien sabes, no me dejaron llegar los que no quieren que los Estados Unidos y Cuba se junten, se canten, se hablen, se entiendan. Son los que piensan que el mundo se divide en poderosos y en débiles; los que sólo aprecian a los que son ricos y fuertes. Son los que no nos perdonan que aún siendo pequeños hayamos decidido vivir de pie. La realidad grita que cada vez deben ser menos estos brutos, pero de alguna forma esa minoría todavía impera y manda. Algunos de ellos vieron un peligro en que nos encontráramos y que un simple acto de fraternidad simbolizara a dos pueblos vecinos que pueden coincidir en canciones y afectos.

Pero no solo yo, querido Pete: todo mi digno y sin dudas mejorable país te admira, te respeta y celebra tus honorables nueve décadas defensoras de la justicia social, la paz y la cultura.

Aquí nadie te ve como un peligro sino como un extraordinario amigo que no nos dejan abrazar con la libertad que quisiéramos. Por eso, más que yo, toda esta Cuba que te quiere, bloqueada todavía por los abusadores, está a tu lado ahora cantando tu profética We Shall Overcome y nuestra martiana Guantanamera.

Un beso para Toshi y un fuerte abrazo para ti de

Silvio Rodríguez Domínguez.


dia 6

Rafa de la Rubia, el principal "liante" d'això de la Marxa, parla en les Nacions Unides, a New York amb Chris Wells, el portaveu norteamericà del Moviment Humanista, va fer la introducció. Presenten la Marxa Mundial als delegats  de les Nacions Unides. De mica en mica va avançant aquest gran i ambiciós projecte... tant de bó cada dia siguem més dient: FORA L'ARMAMENT!!! com diu la cançó...


dia 11

Anem a la fira BioCultura... un punt de trobada de persones, projectes, idees interessants..., aquest des del punt de mira més comercial, però no per això menys interessant... en tot cas es respiren aires de canvis, per avançar vers una vida més d'acord amb la natura i el respecte...



dia 15
xerrada del Santi Vilanova a Vilanova, sobre el tema: DECREIXEMENT, alternativa de futur? organitzada per l'equip promotor de la Marxa Mundial... ha estat molt bé l'acte... ha estat la xerrada en la que hi ha hagut més gent, tot i que era divendres... molt bé els continguts del 

Santi, ell fa molts anys que lluita intensament pels temes ecològics i desde posicions no aposentades en el poder, és crític amb la manera com s'ha usat el terme SOSTENIBILITAT, ha estat absorbit i desvirtuat amb el concepte CREIXEMENT SOSTENIBLE, és una contradicció, no podem seguir creixent indefinidament en un planeta finit, per tant mai el creixement il·limintat serà sostenible... el Santi es tem que la paraula DECREIXEMENT pugui ser també desvirtuada, en la mesura que el "poder" la faci seva per aigualir-la i "manipular" d'aquesta manera a la gent que vol canvis reals... molt interessant el col·loqui... molta gent jove entre el públic... seguirem avançant en aquesta temàtica...


dia 16

Al Parc de l'Hostal del Fum, a Palau-Solità de Plegamants. I FESTIVAL DE LES ARTS “SIGUEM EL CANVI QUE VOLEM” ha estat el primer festival pel "Decreixement" Fantàstic!!! quantitat d'artistes tots sense cobrar i actuant mitja hora... carpes, escenaris tots de manera molt senzilla i ubicats junt amb pins molt alts... un espai on s'intercanviaven euros per una moneda local que et servia per les begudes i el menjar. Parades artesanes, amb artesania de debó... un ambient maquíssim... i un sentiment/record també en molta gent per l'Enric Duran, el noi que va fer una tasca de denúncia als bancs i que ara és a la presó de Can Brians esperant... ell va ser, junt amb algun altre el que va impulsar la idea d'aquest Festival.

Gent important de les arts ha desfilat per allò: la Fura dels Baus, els Gossos, Gerard Quintana i molts d'altres, que com jo, menys coneguts però que hem contribuït a donar color i a compartir un dia

d'aquells que et fan intuïr que no som sols que pensem que "un altre món és possible", que som molts i que cada dia som més els que pensem que estem transitant d'una Era PreGlobal a una Era Global... i les percepcions de tothom, estan canviant... a una altre manera d'entrendre la vida i de relacionar-nos amb el Planeta... la pregunta és saber si hi serem a temps d'aturar els grans poderosos del sistema econòmic actual que estan destruïnt el Planeta i la seva gent... la meva intuició em diu que si... i la teva? 


El cert és que aquestes oportunitats de trobar altre gent, altres ambients, altres esperances... les has d'intentar buscar, els mitjans de comunicació de masses no els propicien, més aviat els amaguen o desvirtuen... en fi... som-hi!


Gent normal, persones, la majoria molt joves i nens petits... tots amb
una mirada comuna: volem viure en un món respectant-nos i respectant el Planeta.



dia 18
Segons la conferència de la sra. Rahaf Harfoush (estratega de la Campanya de Comunicació de Noves tecnologies del president Obama) pronunciada en la 11a edició del BDigital Global Congress a Barcelona...


LES 7 CLAUS DE L'ÈXIT DE LA CAMPANYA ON-LINE DE L'OBAMA

1 - REDEFINIR EL COMPROMÍS
Molt actius en Facebook, Myspace, Youtube, Twitter...
La xarxa és molt més ràpida que els mitjans impresos i ens permet no haver de dependre de la premsa.
Accedir a la gent políticament inactiva
La intercomunicació on-line va ser molt bona per resoldre els problemes de comunicació quan es deien coses errònies.
Volem que la informació passi d'amic a amic (per Internet o físicament)
Contactar amb 500 persones en Facebook té més valor que 500000 a fóra, perquè són, en general, persones més actives i implicades
Fomentar el contacte veí amb veí (per aconseguir adhesions a la campanya)

2 - EL CORREU ELECTRÒNIC
Ha estat l'eina principal
Van fer una "hiper-segmentació" segons Estat i segons els codis postals i events/problemes vinculats als pobles… per tal de poder enviar informació propera al ciutadà. La informació era tan personalitzada, que molts dels receptors responien els missatges pensant que era el mateix Obama qui els escrivia.
Cadascú rebia informació que li importava (segons el tema) i també un lligam segons la persona (les aportacions económiques que havia fet)
Van aconseguir una base de dades de 13 milons d'adreçes de correu electrònic
Demanaven fer coses… però de manera senzilla i possible de fer (mira un vídeo, dona 5$, parla amb el veí, etc.)… l'objectiu no violentar, no forçar
Van enviar moltissims missatges de correu electrònic.

3 - FACILITAR ELS COMPORTAMENTS PREEXISTENTS
Van fer una aplicació pel Iphone que el convertia en una central de la campanya. Ordenava tots els contactes segons proximitat. Connectar amb tots els videos i dossiers de premsa que anaven treient
Objectiu: evitar malentesos millorant la comunicació directe i la mateixa per tothom

4 - ACCIONS CORRECTES
Van posar en marxa el “índex d'activitat”. Tot donava punts i segons quina activitat més o menys
En la web (?) hi havia un formulari que setmanalment havies de posar el que feies per la campanya. Si una setmana baixava la participació en la campanya tenies menys punts, es referia a accions individuals; en la web, hi havia una mena de “baròmetre” que mesurava les accions, establint “rànkings”. Tenir una bona posició en aquests recomptes, donava dret a assistir a una conferència amb Obama.
Els principals líders de la campanya (els que van fer un major nombre d’accions-recaptacions) van poder estar amb ell.
Van fer una tasca de posar-se en contacte amb els que no estaven tant motivats. A partir de la detecció d’usuaris amb un alt nivell de comprimís, es buscava l’atracció de la resta.

5 - PERSONALITZAR LA MISSIÓ
van treballar amb l'objectiu que tothom es sentís soci
la gent podia dir: “nosaltres hem fet...”
van rebre emails donant consells de caire personal, per ex: “hem vist al Obama baixant d'un avió i no s'agafava a la barana, que sobre tot s'agafi, vés si caurà...”
Van posar en marxa la “fitxa de recaptació” on cadascú es marcava els seus objectius possibles (donatius a recaptar per la campanya) amb una gràfica (tub d'assaig que s'anava omplint).
Aquesta campanya personal creava víncles entre els veins i els duia a compartir vivències importants.

6 - INNOVACIÓ
Tot plegat va ser un procés gradual
Intercanvi d'informació i idees a partir de la proximitat (co-innovació). Tenien un mapa (en la web) on podies trobar els aconteixements més propers a casa teva. Qualsevol aspecte de la campanya podia consultar-se online.

Es va posar en marxa, amb idees de la gent, per exemple de portar la “marca Obama”, vestir com ell, a canviar coses del barri, organitzar treballs per la comunitat...

7 - ABRAÇAR L'INESPERAT
Ens vam plantejar que ja que no tenim control de res en la vida, a part de nosaltres, no ens hem de tancar a les iniciatives de la gent
Van tenir una actitut oberta a les iniciatives i això va estimular la creativitat popular que agafà molt bé la “marca” i el seu missatge
Per exemple algú va fer el vídeo Yes, we can … el van veure 27 milions de persones
Es van fer grafitis... algún molt famòs...
Molta creativitat i participació
Si els haguessim dit que no podien fer servir la nostra “marca” no ho haurien vist tanta gent...


RESUMINT...        

(per entendre l'eficàcia d'aquesta campanya... van recaptar més del doble de diners que el seu contrincant Mc Kein... i a base de petits donatius de molta gent)


 La clau és construir i establir relacions entre la gent

Acaba de publicar un llibre titulat: Yes, we did (si, ho hem fet)

Tota una lliçó de fomentar la participació... crec que avui és especialment important inspirar-se en aquest model perquè si alguna cosa necessitem és construïr, plegats, un futur millor.

dia 22
Ens trobem una colla d'amics, encara que alguns abans no ens coneixiem, en un espai acollidor
particular del Garraf, amb una excel·lent vista al mar, per veure la pel·lícula "PETE SEEGER: the power of song" i acabem, després d'un excel·lent pica-pica festiu, cantant cançons del folk que havíem viscut als anys 60 i 70, quan abans de la democràcia, ens trobavem sovint per a cantar cançons amb anhels de llibertat... han passat anys en que aquelles cançons socialment,

 van ser etiquetades de "chiiruqueres" (en relació al calçat típic d'aquells anys quan anavem a caminar...) avui, no sé
perquè, potser per "nostalgia" d'aquells anys o perquè els anhels de llibertat els tornem a tenir... potser perquè la societat actual estereotipada no ens aporta aquella llibertat que volíem... bé la llibertat individual s'ha convertit,

per exigències del sistema, en afany de possessió i de competir... i potser aquestes cançons no han deixat de ser actuals, perquè parlen d'un món millor que ens crèiem haver assolit amb la
democràcia... però la democràcia si bé, és el millor dels sistemes socials, és també, veiem, molt manipulable... i tant manipulable... pel capital que fa i desfà al seu gust i obliga als polítics votats pels seus discursos fabulosos però que un cop en el poder, es "veuen obligats", suposo, a pactar amb el diable... bé amb el capital... i ... en fí... a veure com anirà la participació en les eleccions europees del dia 7 de juny...

...el que és cert però, és que alguna cosa està canviant... hi ha ambients determinats, punts de trobada de persones que anhelen un món millor... en que es creen una mena de sinèrgies, un clima d'esperança i de respecte que fa que mentres hi ets, alguna cosa en el ambient et reforça la idea de que UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE... on la diversitat, la sostenibilitat i la pau real, no la pau de la por o de la tensió... això ho podem experimentar en determinats llocs i moments ... especialment el dissabte en el Festival de les Arts, quan varem estar a Beacon... ahir també amb el bon regust que ens deixà la pel·lícula del Pete... i les ganes de posar-nos a cantar que ens vingueren... el fomut però és poder comunicar aquestes percepcions a les persones que no hi han estat... forma part del desvetllar personal... perquè les vivències no es poden transferir, cal experimentar-les...


dia 24

Participo en un concert benèfic en el teatre Cercle Catòlic, com ja fa tres o quatre anys... és fantàstic veure la diversitat de persones, estils i grups creatius que viuen a Vilanova, perquè tinc entès que tots som gent de per aquí... francament les meves cançons amb contingut no sé si s'han entès... en tot cas les cançons amb contingut són com a missatges al vent o llavors a la terra... si serviran per alguna cosa o no... el temps ho dirà... però sigui com sigui jo estic satisfet per haver col·laborat i content d'haver compartit una estona agradable amb altres estils, altres sensibilitats... però tots ells hem escoltat la crida de l'entusiasta emprenedor sr. Miquel Altadill, tota una institució organitzant actes i espais de trobada per la gent...


dia 27
Barça... copa, lliga i champions... bé, la gràcia que trobo en el Barça és la capacitat del Pep Guardiola de crear equip i que tots treballin per tots, un gran exemple col·lectiu, de treball en equip i de saber compartit... si l'entorn és bo la gent dona el millor de si mateix... quan en una societat la gent passa, no col·labora és perquè alguna cosa falla, la gent no s'ho sent seu... en el futbol crec que deu passar alguna cosa similar... quan els jugadors i l'afició s'ho senten seu... les sinèrgies es multipliquen... aquest any ha estat això... Vísca el Barça! (el mateix diria de qualsevol equip que hagi fet el que ha fet aquest any el Barça... suposo :)



dia 30
Participo en dos espais a Barcelona on es parla de Decreixement, de Sostenibilitat, de Transition Town, de la necessitat de transitar envers una societat basada en nous valors i abandonant el creixement consumista que s'està menjant el Planeta a marxes forçades... hem d'aturar aquesta devastació i començar a construïr... augmentar la "resiliencia de les comunitats", la capacitat de 
fer front a reptes i a dificultats possibles... per exemple que una vaga de transport impedeixi que arribin aliments a una ciutat... què passaria? cal que busquem sol·lucions locals i enfortir les economies i els recursos locals... antigament la gent s'espabilava amb la terra, l'aigua, el sol... els elements al seu abans... ara està tot mercantilitzat... potser ens cal reprendre un camí de retorn als costums saludables sense oblidar el saber col·lectiu que hem anat assolint... potser hem d'anar a dues economies, una local que enforteixi els lligams locals i la seva fortalesa davant de les dificultats actuals i una economia global per tal de que els sistemes d'intercomunicació vagin millorant i essent cada vegada més eficaços i sostenibles... hem de començar a fer la Transició...
_________________________________________________________