vaig tenir el goig de fer-ne un assaig col·lectiu en el festival benèfic al Cercle Catòlic, organitzat per l'incansable amic Miquel Altadill... un festival que reflecteix de manera molt senzilla i casolana (entranyable), una diversitat gran d'estils que tenim entre nosaltres i que dificilment en podem gaudir... cada any l'organitza, crec que val molt la pena... crec que la cançó va agradar i tot l'auditori va poder, per una estona, sentir-se remer del Víctor Rojas, vogant (remant) i cantant... eus ací la lletra:
El bot salvavides Víctor Rojas (habanera. Març 2010. Ton)
La mar és calmada
les barques ja han sortit
l'horitzó ennegreix de sobte
un fort vent fred es gira
la pluja ja és aquí
Vent sostingut de garbí
que empeny les barques enfora
pluja traidora i gelada
onatge potent i furiós
la mar es menja la sorra
Victor Rojas navega
voguem fort mar endins
cerquem bé qui ens necessita
l'ajudarem a sortir
Algunes barques ja han tornat
però ni n'ha que encara falten
la tempesta segueix furient
els llops de mar decideixen:
“armarem el bot de rescat”
Victor Rojas navega …
Valents els experts incansables
no miren el perill ni la mandra
entre tots les cordes amarren
per empenyer plegats el vaixell
fins posar-lo damunt les onades
Victor Rojas navega …
Un cop a dalt hissen les veles
i el vaixell navega enllà
dones i fills passen el rosari
quan temps hauran d'esperar
quanta estona de pors i neguits
Victor Rojas navega …
I al final quan tornin els herois
alegries i plors sorgiran.
Un gran monument els cal
als vells llops de la mar,
Vilanova no els oblidis mai
