Pàgines

anar a "trobar"...

... anar a trobar persones, entitats i projectes "positius" que existeixen en el nostre estimat Planeta Terra... en la mesura que tornem a posar en marxa producció local de tot allò que fins fa 30/40 anys sempre havíem produït localment...

06 de juliol 2011

6 de juliol - reflexions... porto dies sense actualitzar aquest blog... si que intento actualitzar el de la "transició" del meu poble.

Dies intensos de treball esperançat perquè, cada vegada més, trobo molta gent que estem treballant amb la mirada posada en una nova societat més integradora, més sostenible i més pacífica...

A vegades, ens pot semblar que no hi ha res a fer, les desgràcies són massa grans, hem destruït el món i no podem fer-hi res... quan ens venen aquestes idees crec que hem de pensar que, de forces que han semblat invenciibles sempre n'hi ha hagut al llarg de la història.

Actualment, crec, que la força que frena més, és la de la desconfiança de creure que els altres són dolents... quan ens apropem a altres persones, amb la mirada posada en l'essència de persona que ens iguala, i no en la imatge o a l'estatus que hom vol representar en la societat, ens trobem persones cara a cara, amb les mateixes inquietuds, preocupacions i necessitats... llavors es crea una corrent de persona a persona que fa caure les màscares de l'individualisme i de... l'estupidesa...

la força de la unió, superant els malsentesos... canviarà el món
En definitiva el món canviarà en la mesura que anem superant els malsentesos que ens han portat a competir i a barallar-nos els uns amb els altres.

Avui m'han vingut unes reflexions entorn la vida... segurament són el ressó de la vivència que vaig tenir a l'anar a la "festa de comiat" del Marcel, el noi de 28 anys que després d'una llarga malaltia de càncer ens deixà, o millor dir, va passar a una altre dimensió com a ésser en el Tot. Personalment no el coneixia però sí que conec al seu pare, l'Arcadi Oliveres... el seu enterrament/festa de comiat, era el ressó d'una vida curta però molt viscuda i estimada... ell hi era molt present.

* La vida és un do. Algú ens la dona, cada dia, fins el dia que no ens la doni més...
* Diuen que una persona no mora en tant que algú la recorda...
* La vida no s'ha de medir tant per la seva llargada com per la intensitat en que es viu...
* Al morir, un cop alliberats del cos, des d'una altre dimensió, veure'm el que hem fet en la vida i que hauríem pogut fer i no varem fer...