El que ens ha portat a la
crisi ha estat el Sistema ( internacional i nacional ) que ha fomentat i
impulsat l’especulació.
Aquest Sistema, mitjançant
els paradisos fiscals, la borsa -que és un invent al servei de
l’especulació i dels negocis bruts (almenys tal com funciona)-, i sobretot, la creació “incontrolada” de diner en mans de
la banca, ha robat la capacitat de decisió dels governs per posar-los al
servei del “gran capital” i fomenta el capitalisme descontrolat que és el que
fomenta la barbàrie, al permetre la creació d’indústries absolutament
contràries a les necessitats de
El “gran capital” el formen
les grans fortunes acumulades en els grans bancs i els paradisos fiscals. Els
anomenats governs de dretes (terme que per a mi –dretes i esquerres-, s’hauria
de situar en la història passada, doncs sovint els d’”esquerres” fan el mateix),
el que fan és, mitjançant fer “reverències” a aquestes grans fortunes, convertir-se
en titelles que possibiliten que a canvi d’obrir l’aixeta d’on en rajaran per
exemple 5 (i ho ensenyaran per la televisió a tothom), n’obriran una altre pel
darrera (que no l’ensenyaran) per la que en robaran 10 per posar-los en els
seus negocis particulars o paradisos fiscals. L’eina actual per afavorir
aquesta situació són les democràcies manipulades amb els mitjans informatius de
masses, al servei del “gran capital”, per distreure’ns i que no ens adonem de
la realitat.
El resultat d’això és que el
conjunt de la població cada dia serà més pobra (i cada vegada menys seran més
“rics”) i viurem absolutament al servei del que vulguin fer amb nosaltres els
posseïdors de les “grans fortunes”, mentre veurem impassius com s’acaba de
destruir el Planeta, la casa que han d’heretar els nostres fills.
Fa uns dies un reconegut
economista deia les seves idees per acabar amb la crisi i justament va parlar que per sortir de la
Gran Crisi del 29, el president Roosevelt va fer cas a
l’economista Keynes, i va aplicar una colla de mesures (New Deal) de protecció
i suport de lo públic... foment de l’obra pública, augment dels sous i reducció
d’hores de treball. Es va aconseguir reactivar l’economia, amb unes mesures
totalment contraries al que es pretén actualment.
La crisi actual és més gran
que la del 29, i moltes coses han canviat, sobretot la tecnologia, la
comunicació, el coneixement, la quantitat de població mundial, l’envelliment de
la població dels països rics... i la situació de deteriorament planetari... ara
caldrien més mesures com:
· Respectar els drets laborals
aconseguits
a costa de lluites obreres que han permès l’estil de vida digna que gaudim i no
impulsar unes mesures que ens poden portar a les condicions laborals de països
explotats sense cap mena de dret laboral i amb una qualitat de vida nefasta.
· Posar en marxa l’anomenada Taxa
Tobin per
gravar les transaccions internacionals (els moviments de gran capital). Amb un
petit % de totes les transaccions internacionals que es fan actualment n’hi
hauria prou per resoldre el problema de la fam al món.
· Reducció de
les hores de treball (com ja passar a França en l’etapa del Jospin en que
es va reduir la jornada de treball de 40 a 35h i es va reduir el milió d’aturats). La
tecnologia actual ens fa més productius (amb més màquines) per tant hi ha
d’haver més temps pel lleure o per activitats de creixement personal. D’un o
dos llocs de treball potser en podrien sortir tres sumant el mateix nombre
d’hores productives.
· Procurar l’enriquiment local de cada lloc, tornant a
produir tot allò que fins fa 30/40 sempre s’havia produït localment i per això
cal impulsar economies locals, que
passarien a complementar les hores de reducció de treball dedicades a l’economia
globalitzada.
· Impulsar la reforma de la ONU a partir d'una "Declaració Universal de la Democràcia" perquè aconseguim tenir lleis internacionals que afavoreixin la eliminació dels paradisos fiscals i la reconversió de les economies, que siguin ètiques perquè afavoreixin el desenvolupament autòcton dels
països pobres donant suport a l’enriquiment de les seves terres i recursos
propis, el decreixement del consumisme
dels països rics, el desenvolupament de
les energies renovables actualment ofegades pels interessos que controlen
les energies fòssils, i les mesures efectives per poder frenar el deteriorament dels ecosistemes causants del canvi
climàtic i avançar vers la reconversió
de la maquinària bèl·lica en eines necessàries per la millora de les
condicions de vida en el Planeta.
Per mi aquesta vaga va més
enllà de la reforma laboral que s’està fent, és també la manera de fer públic
el desacord en aquestes qüestions cabdals que hipotequen l’actualitat. El dret
de vaga és un dels drets que els nostres avantpassats, que van lluitar per les
millores socials que avui tenim, van aconseguir i és un mitjà d’expressió de la
gent.
Crec que si volem un futur
millor pels nostres fills hem d’impulsar aquests objectius i, per a mi, aquesta
vaga va en aquesta línia... per això la faig, tot i que em molesta,
evidentment, que em retallin sou quan haig de mirar els euros amb comptagotes.
Crec que no n’hi ha prou en
fer vaga, en aquests moments de canvi d’Era, cal que ens esforcem per conèixer
la realitat a partir de fonts lliures de manipulacions informatives.
Gràcies per llegir-me.
Ton Dalmau>
