Pàgines

anar a "trobar"...

... anar a trobar persones, entitats i projectes "positius" que existeixen en el nostre estimat Planeta Terra... en la mesura que tornem a posar en marxa producció local de tot allò que fins fa 30/40 anys sempre havíem produït localment...

26 de novembre 2012

NOVA ERA, NOVA ECONOMIA


NOVA ERA, NOVA ECONOMIA
(proposta de transició pacífica
de l’economia del TENIR a l’economia del SER)

Estem iniciant una Nova Era...

Fins ara les relacions humanes han estat basades majoritàriament en el tenir. Qui té més, té més poder, doncs, té el poder de construir grans exèrcits i ordenar que protegeixin les seves propietats. I així ens va: amb aquesta lògica, més o menys encoberta, s’han fet la majoria de guerres i s’ha destruït el que ha fet falta, amb la idea de que “puc fer el que vulgui amb allò que és meu o que està a les meves ordres” i aquesta creença, com que tothom vol tenir i manar, ha creat grans embolics  que han produït grans destrosses a la Humanitat, a la Natura i al Planeta.

Aquesta vella economia del TENIR ha facilitat que tots ens moguem per tenir cada vegada més a costa del que sigui i la conseqüència és la realitat que tenim avui: grans embolics on es barreja l’ànsia de tenir amb les ferides sagnants produïdes al llarg de la història per defensar aquest tenir i una Natura que ens alerta que no pot suportar més les agressions que li estem fent.

Mai com fins ara havíem tingut tants coneixements sobre tot i, especialment mai, com fins ara, havíem tingut tant de potencial de comunicació. Ara ens podem parlar i veure a distància des de qualsevol punt del Planeta, és com si el Planeta se’ns hagués fet més petit.

Estem iniciant una Nova Era en la que han d’anar perdent sentit les fronteres basades en el tenir i el poder,on hi ha persones “importants” que manen i molts que obeeixen, i han de prendre força les comunitats humanes, on cada persona és ella, on tothom té la mateixa importància, cadascú amb la seva realitat i potencialitats, i on tothom interactua amb tothom. El ressorgiment de les petites comunitats humanes, que interactuen, respectant i cooperant amb les altres i protegint a la mare Natura.

La Era de les persones, de tots els 7000 milions d’habitants del Planeta. Tenim un sòl Planeta i hem d’aconseguir poder viure en ell de manera que tothom pugui sentir-se bé, sentir que és una persona, que pot aportar el millor d’ella perquè tot funcioni, que gràcies al conjunt, pot cobrir les seves necessitats bàsiques per ser feliç i que sap que tothom està cooperant en el Planeta per a que la seva capacitat de donar-nos la Vida pugui seguir i millorar, a fi de que les noves generacions puguin també viure dignament.

Hem de començar a desfer aquests grans embolics. Com fer-ho?
Si tenim una colla de cordes embolicades i les volem desembolicar, si el que apliquem és tensió per estirar cadascun dels caps, i així,alliberar cadascuna de les cordes, el que estarem fent és que el nus, l’embolic, sigui cada vegada més petit però més fort i més compacte... estarem aconseguint l’efecte contrari. Si realment volem alliberar les cordes, el que hem de fer és aplicar distensió i, afluixant cada vegada més el nus, fins poder veure per on passa cadascuna de les cordes. Aquesta senzilla experiència, que la podem comprovar sempre que vulguem, ens ha de fer pensar que si volem aconseguir unes relacions sanes i satisfactòries entre totes les persones del Planeta, hem de posar en marxa molts processos de distensió per poder aclarir embolics i aconseguir desfer molts malentesos que condicionen les nostres relacions individuals i col·lectives. Una nova economia del SER, de les persones, ens pot ajudar a posar en marxa processos de distensió i de cooperació.

La nova economia del SER. Neix d’entendre que el diner ben entès, no és altre cosa que una eina per facilitar els intercanvis. L’important és tot allò que podem intercanviar: sabers, esforços, serveis, productes... realment és tot allò que necessitem per viure. Els diners simplement han de servir per facilitar aquests intercanvis. Quan en la Era anterior, a partir d’un moment, algú va començar a afegir interessos als diners, el diner, va passar a convertir-se en un bé en sí mateix. Qui té diners pot comprar tot allò que vol, sense esforç. La vella economia ha fomentat l’especulació (compro a 5 i venc a 10). Aquesta dinàmica ha afavorit que els “més espavilats” s’apoderin, a costa de les trampes que sigui necessari, de tot allò que vulguin. Qui té més, cada vegada pot tenir més. La realitat actual és que una minoria “pot disposar” de gairebé tots els recursos del Planeta, mentre que la immensa majoria de la Humanitat viu cada vegada més sota el llindar de la pobresa, l’altra realitat és que a aquesta dinàmica s’hi ha arribat a costa de destruir grans riqueses del Planeta i de malbaratar els recursos energètics fòssils i s’han desequilibrat els ecosistemes, superant la capacitat regenerativa del Planeta i produint el Canvi Climàtic.

Si en l’anterior economia, la massa monetària (el conjunt de diners existents) era creada pels governs o els bancs i sotmesa al casino de les borses, en la nova economia la creació de la massa monetària ha d’estar en mans de les persones interactuant amb el seu entorn més proper. Imaginem totes, o la immensa majoria de persones, associades en milions de comunitats locals, properes, interactuant entre ells amb economies socials (sense interessos), complementàries (no exclusives, coexistint amb altres economies), locals (afavorint la producció i el consum a partir dels recursos locals) i nominatives (on queden registrades totes les interaccions de manera totalment transparent).

Les terres i els recursos locals tornarien a ser productius, les persones tornarien a tenir treball, treball de recuperació de terres, de coneixements, de sabers populars autòctons i d’altres bandes... tots aquests ecosistemes locals estarien connectats amb tots per afavorir la cooperació i l’intercanvi de coneixements i també de producció mitjançant la interconnexió d’aquestes noves economies.

Aquestes microeconomies tindrien la força de la participació i aportació de la gent, i serien una font inesgotable de suport i d’enriquiment entre les persones d’un lloc (poble, barri, ciutat, etc.). L’autoestima individual i col·lectiva creix amb el sentiment de pertinença en una comunitat humana.

Aquest enfortiment social en milions i milions de comunitats humanes, amb economies locals, serien com a petits globus d’aire fresc on la gent, tothom, podria respirar. Aquests petits globus d’aire, són els globus d’aire que poden fer desplaçar l’aigua atrapada a l’interior del gran Titànic (l’economia global enfonsada per l’especulació) i fer que aquest gran vaixell on tothom hi ha de poder tenir el seu espai, pugui tornar a emergir, però amb uns altres criteris i valors, ja no de l’especulació per tenir sinó el valor de la cooperació per SER.

Els forats del casc del vaixell caldria tapar-los amb acords internacionals (la economia global hauria de deixar de ser especulativa) perquè mai més el Planeta, la nau de tothom, pugui ser víctima de l’especulació, la cobdícia i l’individualisme i desplegant les grans veles, aprofitant la força del vent, puguem navegar, la Humanitat sencera, cap un futur amb nous reptes com espècie respectuosa amb la VIDA.