Opció 1-considero que el sistema és opressor, erroni i corrupte i jo sóc un simple objecte dels que prenen les decisions del mateix.
Opció 2-em considero que formo part del sistema i sóc un subjecte que puc intentar incidir en què el sistema deixi de ser opressor, erroni i corrupte, aportant tot el que estigui al meu abast.
Si opto per la opció 2, em diuen que sóc idealista i que no toco de peus a terra.
La opció 1 no porta enlloc i és la que segueix les inèrcies del sistema: O bé t'evadeixes drogant-te, o mirant cap una altre banda i distraient la ment, mentre vas seguint les "directrius del sistema" (publicitat) o prenent opcions més o menys violentes anti-sistema, en les que sempre tindràs les de perdre i als fabricants i venedors d'armes, principals controladors del sistema, és el que més els interessa i ho estan desitjant.
La opció més vàlida és la opció 2, encara que pugui sonar a idealista, doncs és la que mira a un futur millor amb participació de tothom. Sí a l'evolució i sí també a la ética. Hem d'impulsar projectes de futur, integradors, on tothom hi pugui participar aprenent i treballant per millorar la societat.
Entenc que l'evolució de la Humanitat ha estat molt gran, en relació al saber i també entenc que no tothom té les mateixes capacitats, ni necessitats, ni qualitats, però tothom té el dret a una existencia digna, per tant aquesta visió ens ha d'obrir a la consciència de la ètica aplicada a la tecnologia. La tecnologia ha d'estar al servei del Planeta i de tots els que l'habitem.
També penso que amb la immensitat de l'Univers, la única forma de vida és la que coneixem? La nostra forma de vida està condicionada a les coordinades espai i temps. Potser hi han altres formes de vida més enllà d'aquestes coordinades? Jo sento la presència de la gent que m'ha conegut i que ja ha marxat perquè ha "mort" (a les coordenades espai temporals) i això fa que no els puguem tocar ni veure en el seu estat físic, perquè ara no en tenen... són el que anomenem àngels?
Sempre he pogut comprovar que si tu lluites per alguna cosa i t'hi esforces, de manera paralela i proporcional al teu esforç, vas trobant ajuts que no saps d'on vénen... són els àngels que ens hi ajuden?
És veritat que no tenim res a fer amb aquest món que no ens agrada?
O potser sí que estém a les portes d'un Gran Canvi, d'un salt qualitatiu com espècie humana i gràcies als avenços en el saber, la tècnica i la ètica, podrem aconseguir una manera colaborativa de funcionar que no sigui excloent de ningú i respectuosa amb el Planeta i, com a Humanitat, podrem llençar-nos a coneixer millor nous reptes de l'Univers?
