Perquè penso que el moment present és el resultat de totes les decisions dels que ens han precedit, des del primer homínid... la història, per mi, és el procés evolutiu que ha anat resultant de les decisions de les persones en resposta a tot allò que no depèn de l’ésser humà.
En aquest sentit el moment present és el que podem canviar amb les nostres decisions...
El passat no podem i el futur tampoc però és en el present on decidim el que fem. Milions de decisions cada dia cadascú (cada petita passa que fem ho és) i cada decisió és com una porta que obrim o tanquem en algun aspecte. Hi ha grans decisions i petites decisions però són les que ens van curtint dia a dia. Qui no es planteja res perquè pensa que la seva força és mínima per canviar res, segur que mai canviarà res, en tot cas, aquesta seva decisió de no plantejar-se res és un dir si a que tot segueixi igual i res canviï. La mandra, la "por al canvi" és el motor de les inèrcies i aquestes són l’aire que manté inflada la gran piràmide de poder que està produint grans contradiccions: d’una banda crear explotació de persones, països, terres i Natura i d’altre banda està evolucionant la tecnologia i el coneixement científic de tal manera que avui tenim una percepció del món totalment diferent de la que tenien els nostres avis, el món s’està fent petit.
La meva visió de futur va per aquí i aquesta visió és la que em mou per la transició del meu poble:
D'una banda una estructura (en forma d'arbre) que possibiliti l’evolució de la tècnica, els avenços i el saber i la creació d’eines de comunicació i d’ajuts a les persones. Potser equivaldria a la reconversió de les "piràmides actuals" però desposseïdes del poder bèl·lic i mogudes per la cooperació. Segurament convé que segueixin existint estructures econòmiques grans per crear productes globals per tota la humanitat, l'economia global ho ha de possibilitar.
Una altre estructura que ja està creixent, la que per mi representa la imatge de l'Arbre de la Pau, és la formada per milions i milions de petites comunitats i grups d’afinitat vinculats en una gran xarxa d'autoajut que donarà vida a les localitats, els pobles, les regions, els barris, les ciutats...
Cal posar en marxa economies locals que siguin el motor de l’enriquiment de les terres i de la sobirania alimentària i energètica... però en aquest sentit m'afegeixo a les paraules de l'economista Bernard Lietaer quan diu que tots els paisos estan en vies de desenvolupament en aquest aspecte.
