31 de des. 2008

2008





GENER I FEBRER


Impulsant el creixement de l'Arbre de la Pau , anant a "trobar" els ingredients per posar en marxa la Fundació Arbre de la Pau que ha de ser la base formal del projecte... anant a trobar persones per convidar-los a la Fundació Arbre de la Pau, enllestint els estatuts i començant algunes presentacions del projecte que cada dia va creixent.


Donant suport a la marxa pel Decreixement... "temps de re-voltes" que recorrent la majoria de comarques catalanes estan convidant a un replanteig de l'estil de vida consumista que està acabant amb el Planeta.

Van sortir de Barcelona el 10 de febrer.


 À N I M S !
MARÇ

Cantant amb els amics de Corrandes, en Bernat, en Miquel i en Jordi a Torredembarra en un acte de suport a la ONG de la Fundació Vicens Ferrer que està duent a terme un treball exemplar a la Índia, afavorint la creació de riquesa, ensenyant a recollir i gestionar correctament l'aigua i a partir d'aqui obtenir riquesa en forma d'aliments, habitatge, educació, etc. les persones poder dur allà mateix una vida digna sense necessitat d'haver d'emigrar a altres països per poder viure.


ABRIL  

En la trobada sobre el "decreixement" amb companys de la Catalunya Nord i Sud a Sant Miquel de Cuixà (al costat de Prades de Conflent). Lloc emblemàtic de la història de la nostra terra, on sovint ha estat lloc d'acollida de persones que per les seves idees polítiques s'han hagut de refugiar.

Trobada molt interessant en la que hem tractat del futur del nostre Planeta i de la necessitat de tirar endavant canvis que ens facin creure de nou en el futur de l'espècie humana i de la Terra... i aquests canvis creiem que passen per la necessitat de "decréixer" aquest consumisme desmesurat i depredador de la naturalesa que ens està portant a una situació insostenible.



TALLER "EL CONTE DE L'ARBRE DE LA PAU"
En la foto l'Arbre de la Pau resultat del taller que hem realitzat amb 60 nenes i nens de 8 anys que participen en la catequesi, a Cubelles.



Hem comprovat com aquest taller és molt adequat per nens i nenes d'escoles i d'entitats on hi ha infants... i no tant infants... d'una manera agradable surten tots aquells elements que poden ser font de debat i és una bona eina per reflexionar entorn a les pròpies possibilitats d'incidir, treballant plegats, per a fer un món millor.




 ARRIBADA DELS "DECREIXENTS" DE "TEMPS DE RE-VOLTES" el 26 d'abril, a Barcelona, Final de la marxa pel decreixement
   
la marxa pel decreixement va  arribar a Barcelona, després de 75 dies de recorregut per més de 35 comarques de la geografia catalana. Els ciclistes, acompanyats pel primer vehicle elèctric que dona la volta a Catalunya, han realitzat més de 1500 kilòmetres per tal de difondre les idees del decreixement econòmic i compartir propostes per aplicar-lo localment a cada comarca i per construir un moviment social fort que s'organitzi per construir un altre model de societat.
F E L I C I T A T S  ! ! !



 X Fòrum de l'energia sostenible, celebrat al CCCB a Barcelona. Curiosament representants de molts països: Dinamarca, Alemanya, Anglaterra, França, Bèlgica i fins i tot EEUU... i Catalunya, clar, varen exposar la necessitat de reduir, en un breu espai de temps, el consum de petroli i de carbó i l'abandó progressiu de les centrals nuclears i passar a impulsar molt les energies renovables: eòlica, solar, biomassa, etc. i en la taula rodona final on hi eren tots els representants, tots (fins i tot EEUU) varen gairebé concloure en la necessitat d'assolir pels anys 2030...2050, l'haver tancat totes les centrals nuclears i obtenir el 100% de l'energia necessària per la vida en el Planeta, a partir de les energies renovables.


 MAIG 

Començo el mes millorant la web... aquesta i la de l'Arbre de la Pau.
A partir d'ara ja són webs interactives... trigaran però uns dies en ser del tot operatives... paciència... 

Dia 9: Tinc el goig de participar en un acte del dia d'Europa celebrat a les Roquetes (Sant Pere de Ribes) en que es parla de la convivència i en aquest sentit interpreto la cançó "vivim en el barreig i la mixtura", (poema de Víctor Alari) crec que encaixa molt amb el missatge que es celebra. És una festa adreçada sobretot als infants i tot i el dia plujós que tenim, cosa que va molt bé per la "sequera", ens ho passem molt bé.





 Dia 11: En la Fira BioCultura de Barcelona. Genial l'explosió de gent, idees, alternatives per un món millor. Assistim a la conferència de Carlo Petrini, el creador i impulsor del moviment Slow Food, en resposta al moviment Fast Food, del menjar ràpid i de qualsevol manera. M'encanta la manera d'expressar-se i el contingut del missatge del sr. Carlo: "ens cal tornar amb urgència a donar el valor dels camperols, dels pagesos, dels petits productors d'aliments locals, de l'economia local... és un error, una bogeria, que aliments d'aquí vagin allà i a l'inrevés, en detriment de la qualitat, multiplicant desorbitadament el consum de transports, i fent malbé les economies locals i les terres, tornant-les improductives i fent malbé les collites, les llavors, la biodiversitat amb els productes químics, pesticides, insecticides i principalment amb els actuals transgènics..."

Participo cantant algunes cançons en l'acte que pro-Senegal organtiza la Fundació d'amics del Senegal de l'Escola Pia de Vilanova i la Geltrú, en el teatre del Cercle Catòlic, val a dir que en aquests moments és l'unic teatre de Vilanova... :(     L'acte molt familiar, és un reflex del que la gran massa de població prefereix seure davant el televisor i engollir-se tot el que li donen. És una llàstima, enlloc de sortir més i fer més coses creatives i participatives.




dia 29: UN DIA PER LA HISTÒRIA...

Signem l'acte de constitució de l'"associació promotora de la fundació Arbre de la Pau"

JUNY 
Mes intens de contactes, reflexions, tràmits, papers i disseny de l'esquema bàsic de coordinació...
Ha estat una tasca d'anar a "trobar" les "traves" burocràtiques que entre tots mantenim en la societat, en la que fins i tot moure un dit... costa ... però cal moure el dit, costi el que costi... i així anem començant a donar forma al projecte Arbre de la Pau.
Anem a Montserrat en una trobada de Unió de Plataformes  en defensa del territori. Prop de 40 plataformes d'arreu de Catalunya. Interessant per a veure moviments socials actius i vinculats a les lluites locals, que són lluites globals... perquè tot ens afecta a tots.
JULIOL
Participant i gaudint de la cloenda de la marxa "Temps de re-voltes" amb la intenció de crear un moviment fort a nivell català entorn al "decreixement"... uns 400 joves (mitjana d'edat d'uns 30 anys)... amb ganes de viure d'una altre manera... evitant el consumisme... retornant a la Natura... assumint uns nous valors, unes noves il·lusions... des del convenciment de que "no podem viure amb un nivell de consum infinit, en un món finit"... no és habitual veure tanta gent jove junta, amb una manera de fer senzilla i plena de respecte dels uns amb els altres... un signe d'esperança en aquest nostre món... ells volen futur... tots necessitem futur... moltes coses han de canviar...   Lloc: Masia de Cal Cases a Santa Maria d'Oló (Bages)

Participant en un sopar festiu al Museu del Mar de Vilanova i la Geltrú, en el espai privilegiat dels jardins i edifici del costat de la Farola (el Far de Vilanova). Una festa familiar, un sopar mariner, en el que s'han atorgat alguns reconeixements a col·laboracions en el museu, entre ells al meu pare Pere Dalmau que des de fa molts anys construeix maquetes de vaixells, en miniatura, i enguany ha fet un parell d'aportacions al Museu: la Coca de Mataró i el vaixell Sta. Eulàlia... i la mare Montserrat Llagostera que fa els repunts de les veles...
  
  
AMB ELS PREPARATIUS DE LA MARXA MUNDIAL PER LA PAU I LA NO-VIOLÈNCIA
Anem convidats a la setmana de la creativitat en que al Moviment Humanista de Barcelona ha organitzat, amb gent de diferents països, per tal de començar a dibuixar un gran objectiu per a tothom: una MARXA MUNDIAL PER LA PAU I LA NO-VIOLÈNCIA hi presentem el projecte Arbre de la Pau i veiem que estem en la mateixa sintonia...
Entrevista que em va fer en Rafa de la Rubia, l'impulsor inicial de la Marxa... http://humanistes.podcastspot.com/episodes/B83DCB

AGOST
VIATGE A NEW YORK - agost 2008
Aquest mes ha estat fantàstic viatjant a New York, concretament a la ciutat de Beacon, en representació de l'associació Arbre de la Pau, a trobar a en Pete Seeger per tal de formalitzar la seva adhesió com a Patró-Jardiner de l'entitat. A part de descobrir que malgrat els seus 89 anys està en excel·lent forma com a persona i com a cantant, ens va atendre molt bé, ens va signar la seva adhesió i em va convidar a cantar l'Arbre de la Pau al mig del seu concertet en el Corn Festival celebrat al Waterfront de Beacon el dia 10 d'agost.


Amb el Spook Handy, un gran músic i trobador que ens varem conèixer en l'entorn de'n Pete... la "grilladura" de vincular la música, l'animació i la tasca per la Pau i un món millor es veu que s'encomana més enllà dels països... en fi... estem en contacte amb el Spook...

A part d'aquestes privilegiades trobades varem gaudir d'una excel·lent acollida a New York ciutat i compartir amb ells, amb gent de "un Mundo sin guerras", la tasca excel·lent que estan fent de preparació de la Marxa Mundial per la Pau i la No-violència que començarà a finals del 2009... una gent molt maca, activa i que van plegats vers un objectiu molt lloable... LA PAU i la BONA HARMONIA entre totes les persones.

 i acompanyant-los en una trobada amb inmigrants, on estan treballant pels seus drets com a votants en els eleccions, persones que tenen la residència a New York però no tenen dret a vot...
Varem saludar al nostre estimat trobador Pau Casals, en la seva estàtua a l'edifici de les Nacions Unides,  però abans, en l'entrada varem dedicar unes notes a aquest monument en contra de l'absurditat de l'armament... però...
 moments després d'aquesta foto un policia em va venir a "reprimir" aquell petit concert al·legant que no es podien tocar instruments a les Nacions Unides... en fi... em vaig sentir una mica frustrat i una mica "des-unit a aquella norma"...
 i al davant de les Nacions Unides, representants del Tibet, manifestant-se a favor de la seva dignitat com a poble...

...i hem descobert la gran presència de catalans a New York, Pau Casals, Dalí, Josep Ma Sert (en uns grans murals de l'edifici Rockefeller Center), en Joan Manel Serrat (en un pòster anunciant un concert seu...)...
...varen visitar el lloc on varen matar a John Lennon on és un punt de reflexió que convida a "imaginar" com podria ser el món si tots hi poséssim de la nostra part... 
Un viatge ple de "trobades" molt interessants... hem trobat gent maquíssima, que ens han ajudat, orientat... també però hem vist molta policia arreu... molts bombers (herois)... moltes banderes americanes (potser masses)... però per sobre de tot, fins i tot per damunt dels gratacels... la percepció de que en molta gent creix la convicció de que "un altre món és possible" i que si la voluntat humana ha pogut construir aquells edificis tant enormes, què no pot fer la voluntat humana??? si enlloc de centrar-nos en luxes i riqueses desmesurades (un exemple en podrien ser les limousines que hem vist) ens centressim a construir un món a la mida de les persones, respectant la Natura i el Planeta...
Viatjar amb l'esperit d'anar a "trobar" ens obre portes a altres percepcions de la vida... i actualment podem comprovar com s'està donant un despertar de la gent, cansada d'un sistema explotador injust i intolerable... més enllà de les cultures i creences... hi ha la persona humana que vol viure amb dignitat... les riqueses, les façanes, en definitiva les tonteries... han d'anar cedint i donant lloc a nous fruits de l'Arbre de la Pau... només així podrem aconseguir sortir de les moltes CRISIS que tenim actualment...
Acabo la descripció del viatge amb la frase que en Pete Seeger té escrita en el seu banjo... THIS MACHINE SURROUNDS HATE AND FORCES IT TO SURRENDER (Aquesta màquina encercla l'odi i el força a rendir-se)...
i penso que en aquests moments tots els instruments musicals i tots els seus músics haurien de dur aquesta inscripció... i també totes i tots els que ens considerem d'alguna manera "trobadors", amb les nostres professions i activitats... només així podrem eliminar l'odi del Planeta i podrem "imaginar" un món sense guerres i podrem aconseguir destinar els grans recursos que malbaratem en destrucció per reconvertir-los i destinar-los a construir un Món Nou que ens retorni la il·lusió de viure... per les persones actuals i les que han d'heretar el Planeta...
Aquesta és la raó de ser del projecte Arbre de la Pau... i et convidem a participar-hi... www.arbrepau.net i www.trobadors.net així com també t'animem a participar en la Marxa Mundial per la Pau i la No-violència que s'està preparant per l'any 2009...

Aquestes imatges no haurien estat possibles, i possiblement tampoc el viatge, sense la companyia i avinentesa de la Carme Dastis, trobadora, bibliotecària, excel·lent fotògrafa i moltes coses més.

SETEMBRE
Mes molt ple...
dia 16... CONCERT-PRESENTACIÓ DEL PROJECTE ARBRE DE LA PAU a ECOCONCERN (Barcelona)
dia 17... participació com a oient en la xerrada-vídeo que sobre la Moneda Telemàtica es fa a la Universitat de Barcelona a l'Aula Magna. El mateix dia, casualment, en que l'Enric Durán, un jove compromés en la lluita per un món millor (des de la seva percepció), fa una acció sonada en contra del sistema bancari que és en part el responsable de la CRISI actual en el Planeta Terra, ja que fa que els diners no vagin adreçats a construir sinó a destruir. Aquesta acció l'empren, diu, per fer prendre consciència del veritable origen de l'actual CRISI financera.
dia 23... reunió de la Junta de l'Arbre de la Pau.
dia 30... reunió-trobada informal en l'espai de les Deeses per comentar la CRISI.
... buffff i el curs, la normalitat es posa en marxa...
OCTUBRE
dia 3... COMENÇA LA SETMANA PER LA PAU AL GARRAF amb una obra de teatre feta per nois i noies jovenets... MOLT, MOLT BONA... sobre l'absurd de la violència...
dia 4... FIRA D'ENTITATS... col·laborem en una taula informativa de la Marxa Mundial per la Pau i la No-violència que es farà d'aqui a un any.
dia 5... comencem bé el mes amb una festa sorpresa i molt familiar i musical dedicada al 50 aniversari de l'amic i trobador, en Bernat... a la Sensada (santa Margarida de Montbui)... UNA INOBLIDABLE FESTA... d'aquelles que t'omplen les piles...
dia 12... presentació i estrena en un grupet de persones meravelloses del meu "concert per la Transició" amb paraules, cançons i imatges intento transmetre idees per reflexionar sobre el nostre moment present, de la Humanitat i del ara i aquí...
dies 17, 18 i 19 ... participació en el Fòrum Humanista de Milà en la preparació de la Marxa Mundial per la Pau i la Noviolència 
     En uns moments on prima la insolidaritat generalitzada, on cadascú mira només per ell, on les utopies semblen coses del passat, on el desànim s'estén com una taca d'oli, quan veiem que el Gran Monstre està devorant la Terra (i a tots nosaltres)... un alè d'esperança comença a sorgir: una Marxa Mundial per la Pau i la Noviolència... val la pena que totes i tots sortim al carrer per dir que aquesta imatge del Gran Monstre l'hem de convertir en la imatge d'un Gran Arbre de la Pau que ens dona aixopluc a totes i tots, a tots els racons del Planeta i permet que l'esforç de tothom sigui efectiu, que tothom es senti útil, que tothom es senti partícip d'un altre món, avui possible... perquè estem en plena crisi del canvi de era, de la Era Pre-Global a la Era Global... i totes i tots hi hem de participar... He tingut el goig i l'honor de poder participar i gaudir d'aquesta trobada de persones que es mouen per transformar la societat en un espai habitat per persones humanes, i treballen en xarxa en molts països, cadascú lliure, independent però tots interdependents treballant per la Noviolència activa, la capacitat que tenim de transformar tot allò que no ens agrada, a partir del diàleg i el convenciment... ja mai més per la força ni la violència.
Felicitats a la gent que esteu treballant per aquesta PAU, que és la unió de totes les paraules que avui ens sonen a utopia: Drets Humans, Justícia, Ecologia, Desenvolupament, Objectius del Mil·lenni, etc, etc, etc... i en especial al gran projecte del Moviment Humanista que esteu començant a viure ja aquesta il·lusió capaç de transformar les pedres:
PAU, FORÇA I ALEGRIA!!!
Entrevistes de suport a la Marxa (Federico Mayor i altres) http://www.tallerdevideo.org/2008/MM/Apoyos/
dia 23... a Barcelona al local d'Intermón i a rel de la convocatòria d'aquests, amb una colla d'entitats que treballen per la PAU, per tal de compartir una "bicicletada per la Pau" que es farà el dia 1 de febrer del 2009... pot ser una bona oportunitat per començar a preparar accions per la Marxa Mundial per la Pau i la Noviolència.
dia 24... a Calafell al museu casa Barral... en una vetllada meravellosa del Correllengua, escoltant i compartint poesia... poetes, poesies, imatges que ens porten les paraules, vivències, sentiments, joia, tristor, enyorança, esperança, felicitat... saber, sentir, somniar... viure... FELICITATS ALS POETES I ALS QUI VIBREN RECITANT O ESCOLTANT POESIA... a ells, a nosaltres, a tots... la poesia més enllà de les estructures gramaticals és la font del teu interior que brolla per anar a trobar la Pau... la meva contribució amb poemes de Víctor Alari, el meu amic i poeta de Calafell i de Cubelles... que va dir grans veritats, com que "el món es ple de fam i fem i fum"... tres ingredients de la Gran Crisi actual...
dia 28... A Vilanova i la Geltrú, fem una reunió oberta de "tempesta d'idees" de coses a fer per preparar i començar a viure l'esperit de la Marxa Mundial per la Pau i la Noviolència, al Garraf. Poqueta gent (clar, plovia), però bona (gent que ja comença a creure en el immens potencial positiu que pot tenir una moguda mundial com és aquesta Marxa)... una gesta sense precedents en la història de la Humanitat i que ara la tecnologia de la comunicació ens permet posar en "marxa" aquesta Gran Protesta contra el "sistema" que està acabant amb la vida sobre el Planeta Terra.
dia 30... assisteixo a la conferència del sociòleg Salvador Cardús, que han organitzat en l'àmbit del Consell Ciutadà per la Convivència. L'essència del contingut, si bé m'ha agradat tot el que ha dit, vuit punts a l'entorn del concepte Convivència, el que destacaria és el missatge següent: (no textual)... la participació de la gent esdevé en la mesura que la gent "arrela" en el lloc on viu, no hem de pretendre que la gent s'integri, el que és bo que succeeixi és que les persones arrelin, la llavor de les persones és el primer, al igual que en els arbres, les arrels es fan a partir de la llavor, quan han trobat la terra adient. Quan una persona te arrels en un lloc, es preocupa per millorar la convivència i el lloc on viu. Quan veiem destrosses en el mobiliari urbà, per exemple, hem de preguntar-nos per les causes que fan que les persones no estiguin arrelades...
...una informació interessant que m'ha arribat... SOBRE ELS ARBRES DE LA PAU que el botànic Masayuki Ebinuma, des de 1994, va començar a distribuir en les escoles del Japò petites plantetes a partir de les llavors d'un arbre de caqui, sobrevivent d'aquell horrorós crim (a Hiroshima i Nagasaki)http://www.radialistas.net/clip.php?id=130004

NOVEMBRE

dia 2... a Barcelona a veure la pel·lícula: "PETE SEEGER, The Power of Song", subtitulada, és fantàstica, ja que és un reportatge de la vida de Pete i francament, n'hi ha per treure's el barret. No us la perdeu... quan la facin... és una pel·lícula engrescadora capaç de retornar l'esperança com en Pete sempre s'ha proposat: que quan cantem plegats, alguna cosa passa... per exemple, hi ha haver una vegada, a l'acabar un dels seus concerts un noi el va anar a saludar i li va dir: "jo havia vingut aquí per a matar-lo, i no he pogut, les seves cançons m'han fet descobrir moltes coses, després de sentir-lo, em sento net, ara el vinc a felicitar i a donar-li les gràcies" (durant molts anys va ser punt de mira del govern, essent acusat de comunista i antiamericà)... Pete, felicitats!!! per les llavors que has escampat arreu amb la teva música!!!



dia 4... a Barcelona en la conferència-col·loqui sobre "Banca ètica i transformació social: A qui beneficien els teus diners?"  a càrrec del Sr. Joan Antoni Melé Cartañá, director territorial de Triodos Bank a Catalunya i Balears.
M'ha agradat molt, en Joan Antoni té més de 30 anys d'experiència en Banca i de tracta en clients: persones, empreses, entitats, ONG's... per fer un resum molt breu diu: actualment tenim una crisi econòmica però és molt més que això: tenim una crisi espiritual, de sentit de la vida... "hem de posar al centre de l'economia a la persona i no els beneficis. També és bo que es produeixin beneficis però com a resultat de l'èxit del projecte... i aquest èxit a favor de la persona"... "hem perdut el significat del diner... el diner ha de facilitar la trobada entre persones...".


dia 5... OBAMA FOR PRESIDENT!!!

avui en les eleccions presidencials d'EEUU ha guanyat per primera vegada una persona jove i de color i per una gran majoria. Crec que ha estat el símbol del GRAN CANVI que necessita EEUU i el món sencer. EEUU és el principal model del sistema capitalista i consumista i avui amb la crisi financera s'ha vist com aquest model és un model caduc, almenys tal com ha estat funcionant durant els darrers 40 anys... que ha generat els horrors i errors que avui tenim en el Planeta... amb paraules del propis OBAMA aquesta nit: "For even as we celebrate tonight, we know the challenges that tomorrow will bring are the greatest of our lifetime--two wars, a planet in peril, the worst financial crisis in a century." (Tot i que celebrem aquesta nit, sabem que els reptes que portarà el futur són els majors de la nostra vida - dues guerres, un planeta en perill, la pitjor crisi financera en un segle.) 



dia 7... assisteixo com a ciutadà en la jornada UNA NOVA CENTRALITAT PER CATALUNYA EIX DIAGONAL que es feia a Vilanova i la Geltrú, concretament en la taula rodona: “Vers una nova centralitat”. M'agradà escoltar els plans per millorar la xarxa de comunicació viària (i també ferroviària) en el territori, crec que és positiu. El que vaig escoltar em va agradar força però... el que no em va agradar va ser:



  • només hi havia polítics i tècnics, no hi havia "poble" (no era un lloc per a ells ??? com és que no hi eren???)





  • de 88 persones entre ponents i públic, només 13 eren dones (14,7%) i en canvi el personal de "suport" (hostesses, càmeres, etc...) crec que el 100% eren dones. On són les dones? la sensibilitat de les dones ha de ser-hi alhora de parlar de futur i això ho considero MOLT IMPORTANT si volem un futur millor que el que ha construït el excés de visió masculina (per no dir masclisme).





  • tothom anava super "ben vestit" (americana i moltes corbates)... és necessari i important encara avui haver de "lluir" una façana tant encarcarada? a qui volem enlluernar? tant important és la façana?





  • jo que anava com un ciutadà normal (no duia americana ni corbata) ... en algun moment em vaig sentir "estrany" com a ignorat, al no formar part de cap dels "estaments" reunits, amb una certa sensació de ser "transparent", perquè algunes persones ni et veuen, tot i que et coneixen de fa molts anys... però només tenen pressa i neguit per relacionar-se amb aquest o aquell (que sí que és important)... en fi...



Ho sento, havia de dir-ho, francament tot això em fa sentir malament. No és cap crítica a ningú en concret. És una reflexió des de la meva sinceritat perquè qui vulgui reflexionar hi reflexioni. Molt bé la política i els tècnics però ... amb la gent, amb el poble... només així la gent pot sentir-se "seu" el seu poble, la seva ciutat, la seva terra... i arrelar...

Considero que hem d'aprofitar l'essència de la CRISI ACTUAL per re dissenyar moltes coses i una d'elles és la manera com ens relacionem les persones i les institucions.
 

dia 11... visita al vaixell del projecte Hibakusha Peace Boat (vaixell de la Pau). Els Hibakusha són supervivents de les bombes d'Hiroshima i Nagasaki. El vaixell és el Mona Lisa, molt maco. A part d'ensenyar-nos una mica el vaixell, anem en una gran sala d'actes i el director del vaixell ens parla del projecte. També parlen dos dels supervivents, un senyor i una senyora d'uns 70 anys. La campanya que estan duent a terme per tot el món es perquè en les constitucions dels països hi afegeixin l'article 9, que en la seva constitució parla de la Pau, de l'eliminació de l'arsenal nuclear, de ser un país que no vol entrar en guerra amb cap país, etc. Em demanen de cantar el nen d'Hiroshima. Aquesta cançó va ser la primera del meu repertori de cançons a l'inici de la meva "aventura trobadoresca", que vaig començar l'endemà del tristament famós 11 de setembre del 2001.



dia 15... en "suport" a la trobada del G20 que avui celebren 20 caps d'estat a EEUU, amb Bush com amfitrió i en la que també hi ha estat convidat el nostre president Zapatero... molta gent sortim al carrer en molts llocs del món per dir: "QUE LA CRISI LA PAGUIN ELS RICS!"... he quedat sorprès de la resposta pacífica però clara de milers de persones omplint la plaça de Catalunya de Barcelona...





acabem el dia gaudint escoltant al mestre i amic, trobador, rondallaire... romancer... Jaume Arnella en el local dels Bordegassos de Vilanova (els que fan els castells "per nassos")





dia 19...
vaig a veure la pel·lícula-documental UTOPIA... molt recomanable... estem assistint a un desvetllar de la Humanitat...

dia 24...
A l'escola sant Jordi, en un acte de celebració de la diada de la música, santa Cecília... explico als nens i nenes de 5è i 6è... el que és un banjo i els presento el meu estimat banjo... i cantem plegats la cançó BINGO, a petició d'ells...
Un bon pagès tenia un gos
BINGO era el seu nom
B, I, N, G, O
B, I, N, G, O
 B, I, N, G, O
i Bingo era el seu nom


dia 25...
 L'acte va celebrar-se a la plaça de la Vila En l'acte contra la violència de gènere... que trist, 81 persones víctimes del masclisme... vergonyòs!!!









dia 26...
Gaudim una bona estona escoltant a Toni Lodeiro, el jove autor del llibre "consumir menos para vivir mejor"... idees, fets, realitats... que podem anar incorporant a les nostres vides... i gaudir més de la realitat... massa sovint ens omplim d'obligacions per tenir tot allò que la publicitat ens va convidant a consumir... i no ens adonem... i ens enreden... i quedem enredats... però en les nostres mans està el començar a canviar coses... de les nostres vides, vers una existència més senzilla, més coherent, més d'acord amb les necessitats ecològiques... més feliç.


dia 29...
Faig un concertet que l'anomeno "La porta de l'Arbre de la Pau"… en el saló d'actes de l'ajuntament de Ripoll, davant les autoritats locals i unes 40 persones… per introduir l'acte en el que el sr. Antoni Llagostera presenta el projecte de llibre sobre la portalada del Monestir... el sr. Salvador Alimbau, que fa uns 30 anys va fer ja les fotografies d'un llibre sobre aquesta portalada tant emblemàtica, amb la tecnologia del seu moment, ara també ha fet les fotos d'aquest nou llibre... va ser molt maca la seva exposició, per la il·lusió que li suposa, després de 30 anys... L'endemà es fa l'acte de cloenda del mil·lenari de l'Abat Oliba... entorn a l'Arbre de la Pau que s'ha deixat plantat al costat del Monestir, i cantant l'himne a l'Abat Oliba que s'ha composat expressament.

DESEMBRE

dia 10...
Celebrem col·lectivament, l'espècie humana el 60 aniversari d'un GRAN OBJECTIU COMÚ: LA DECLARACIÓ

UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS.
Per a mi també té un significat especial: fa 10 anys que vaig començar a escriure el meu primer llibre: SISTEMA OPERATIU PERSONAL v2000 "nou mesos per a tornar a néixer".

Gaudeixo d'un concert en l'escola de música de Vilanova i la Geltrú... nois i noies que s'estan preparant en l'expressió musical... parlant, amb música, dels Drets Humans, entre ells la meva filla Eva. Felicitats a tots!!!


dia 11...
Assisteixo a la presentació del llibre: LA SERP del senyor Joan Estruch... interessant... tots tenim aquesta serp
en la nostra vida que constantment ens proposa escollir entre el be i el mal, entre ser o no ser... la qüestió és el
què escollim.

dia 12...

Amb el Javi i l'Esther, de l'equip promotor de la Marxa Mundial per la

Pau i la Noviolència en el Garraf, presentem la Marxa en un acte de
AGORA, del programa contra els maltractaments i la violència de gènere. Es llegeixen tres cartes que joves han fet, en un concurs promogut per l'ajuntament. Es parla de la Marcha de Dones de Colombia i de la Marcha Mundial... i acabem amb la "marxa" d'un conjunt format per 4 noies molt jovenetes (16-18 anys aprox.)... una vetllada MOLT ENTRANYABLE i PLENA DE FUTUR.

dies 13 i 14 ...
Amb amigues i amics per la Garrotxa, desafiant el fred, la pluja i quasi neu... comprovem com cantant les condicions adverses es dissolen... fem una cantada espontània que resulta gairebé terapèutica que ens deixa molt bé...

dia 16...
Canto nadales amb un grup de seixanta senyores grans (entre àvies i maduretes) de Vilanova i la

Geltrú, grup que enguany celebren 10 anys d'un treball que fan, impulsat per l'ajuntament, de recordar i reviure costums, fets, percepcions... de quan eren joves... s'han editat diversos llibres que tenen un valor molt interessant per la història i especialment per les noves generacions... hi ha hagut un salt molt gran de maneres de fer de quan eren joves i ara.
Els proposo de cantar acompanyant-me del banjo... i els explico el caràcter nòmada del banjo i ja que avui hi ha una barreja de procedències i costums he volgut experimentar el cantar nadales catalanes amb el banjo, instrument del món... cantem amb molt de gust... ens ho passem molt bé... fan un treball molt maco... FELICITATS!!!

FESTES DE NADAL FINS CAP D'ANY
Dates que contenen molts records, sembla que les persones estiguem més sensibles a reflexionar sobre la vida i el seu sentit.

Els dinars familiars, els actes religiosos, les nadales (cada vegada menys), les imatges de bons desigs... però mirem la televisió i veiem com els israelians estan bombardejant brutalment al poble palestí, amb el pretext dels atacs que reben dels palestins... què va ser primer l'ou o la gallina... l'etern conflicte que per discutir anant a les arrels... sempre podríem anar remontant-nos al passat... però mentrestant van morint persones innocents... i clar, els fabricants d'armes i els que viuen dels exèrcits, van veient com les crisis els van molt be per la butxaca...

Trist tot plegat força trist... entre torró i torró, per la televisió els anuncis de joguines absurdes i enganyoses (pels pobrets nens manipulats des dels seus inicis), de tant en tant, sovint... es parla de la crisi, surten els polítics de torn, de on siguin, rebutjant els atemptats i el degoteig de males notícies...

Quin món... no pot ser... l'hem de canviar... hi ha d'haver alguna pòcima màgica...


DARRER DIA DE L'ANY

Us dedico aquest somni, com la meva felicitació d'inici del nou 2009.

El somni del darrer dia del 2008:

Ens cal sortir dels nostres còmodes encotillaments... per descobrir que la noviolència, és la força de la raó... i és la única energia que ens pot fer sortir de la prehistòria... i aquest any 2009, que estem a punt de començar, és un llibre en blanc on hi hem de poder escriure amb lletres d'OR, quan s'acabi: 

"aquest any 2009 ha passat a la història col·lectiva com l'any en que les persones es van mobilitzar massivament per canviar elles mateixes i les institucions humanes, per tal de convertir l'espiral de sinergia negativa en una espiral de sinergia positiva. 

Aquesta mobilització humana en una gran Marxa Mundial per la Pau i la Noviolència, ha facilitat el poder arribar a un punt d'inflexió en les forces que governen el món. 

S'ha produït el que era difícil de somniar: assentar unes bases -acceptades per la majoria de les parts enfrontades en els grans conflictes existents - que configuren una mena de Mur Virtual entre el passat i el futur i així es poden començar a unir les millors energies positives de tothom, en un gran procés col·lectiu de reconversió. Cal poder reconvertir la gran maquinària productora de destrucció i dels arsenals armamentistics, en eines de construcció, i els grans exèrcits disposats a destruir, en grans equips disposats a ajudar per superar els obstacles i per curar les moltes ferides que l'antiga era desesperada i caduca havia generat en una espiral absurda d'odi i de violència. 

Acabem doncs aquest 2009 amb la convicció i l'esperança de que ja mai més l'espècie humana tornarà al passat fosc governat pels interessos egocèntrics i curts de mira, i es centrarà en una tasca creativa de futur fonamentada en el respecte a la diversitat, a la sostenibilitat i a la Pau.

Acabem un any visualitzant com el gran Monstre que s'estava menjant el Planeta es comença a fer petit i en el seu lloc està creixent amb força un gran arbre, l'Arbre de la Pau, format per tota l'energia humana positiva interactuant amb les forces de la Natura i mirant amb il·lusió al futur."