* és una cultura diferent a la nostra on les persones viuen abocades al treball artesanal i al comerç, les normes, si n'hi ha, permeten que cada persona faci el que vulgui con tal de tirar endevant... el que vulgarment diem: "es busquen la vida", a qualsevol edat. Poques persones hem vist demanant caritat, moltes sí oferint productes o el seu acompanyament per treure't de la medina... les medines són com un gran laberint on cada petit carreró no té més de un o dos metres d'amplada amb botiguetes banda i banda o fonts o mesquites o madrazas (escoles)... em fa la impressió que qui vol guanyar alguns "dirhams" (la seva moneda) pot fer qualsevol cosa i oferir-la (a vegades insistentment als turistes), oferint un preu i rebaixant-lo negociant amb el possible client...
* en el primer moment, a l'arribada, em va fer la impressió de que aquella gent són "pobres" però a l'acabar l'estada vaig pensar que potser són "humils" no "pobres", la paraula pobresa té una connotació negativa de poca cosa, de qui no té res a oferir, i ells en canvi (em va fer la impressió) tenen molts valors positius a oferir, l'amabilitat, la simpatia, l'ajuda mútua, l'acolliment, el compartir, etc... això sí, amb una vida senzilla, humil... curiosament trobes persones vestides i d'aspectes molt diversos, des de qui va vestit totalment "pobre", o qui va mig i mig fins qui va elegant... tots plegats però amb respecte mutu... la clau d'aquest respecte i manera de fer, crec que ens la va donar un taxista: la religió ens fa viure l'avui i no pensar en el demà... busquem viure el dia-dia...
* cinc vegades al dia, començant a les 5 de la matinada, hi ha crides a l'oració, mitjançant uns altaveus en les mezquites... els homes per una banda i les dones per una altre estan convidades a anar a les plegaries...
* no parlem de la circulació... res de casc (molt pocs), els cinturons dels cotxes encara estan nous perquè no els fan servir... els passos cebres si n'existeix algún no es respecta... la gent passa per on vol i els cotxes i motos també... però van avançant... i si cal toquen el claxon... la bona notícia és que no hem vist baralles per haver fer una maniobra que no ha agradat a l'altre... bé en la medina el vehicle estrella és el burret (en aquest cas no és el català sinó el marroquí, encara que s'assemblen molt)
* són força pacients... i la frase que ens va repetir un dels guies: "la prisa mata"...
La meva conclusió filosòfica és que tenim "sistemes operatius diferents" ... però com en els ordinadors, hem de fer que siguin compatibles els uns amb els altres... i la veritat és que amb gairebé totes persones que ens hem relacionat s'ha produit "compatibilitat"...