Assistim i participem en el Simposi Internacional de Monedes Socials i Complementàries celebrat a Lyon els passats dies 16, 17 i 18 de febrer. Unes 250 persones provinents de molts països dels cinc continents. Pioners en els seus projectes més o menys consolidats però, en general exitosos, tot i ser molts d'ells encara embrionaris, alguns contenen ja grans lliçons d'enriquiment regional.
En aquests moments en que l'economia sembla que sigui una gran llosa pesada de difícil tracte, apareix un moviment arreu del món que enfila l'economia amb uns altres paràmetres,
no com una lluita anti-sistema, com algú podria pensar, sinó com posant la mirada en l'anàlisi de la realitat actual del concepte del diner per actualitzar-ne el fonament de base, anant més als seus orígens i defugint de la perversió de l'economia mundial actual.
Les monedes socials proposen en conjunt, tal com van neixent en els diferents països, una alternativa que consisteix en posar en marxa economies complementàries o paral·leles locals o regionals basades en la necessitat de fomentar la cooperació i la solidaritat a partir de la no-especulació i defugint del que sembla ser que ha estat el gran error de l'actual sistema, els interessos.Personalment també estic elaborant un projecte (ECOL3) i per a avançar en ell duia una colla d'interrogants per resoldre, però la veritat és que he tornat amb més preguntes encara però amb una certesa: som molts els que estem treballant per impulsar una idea que va molt lligada a aquest raonament del Bernard Lietaer:
"hi ha productes que segurament mai podrem fabricar localment -avions, cotxes, ordinadors...- però hi ha productes que fins fa 40/50 anys sempre s'havien produït localment -menjar, roba, mobles, cases...- per tant hem de parlar de PRODUCTES GLOBALS - MERCAT GLOBAL - MONEDES GLOBALS i també PRODUCTES LOCALS - MERCATS LOCALS -MONEDES LOCALS".
Cada experiència exposada té el sabor del seu propi ecosistema on ha nascut, potser el futur passa no per la uniformització (com pretén l'economia actual) sinó per interconnectar tot aquest potencial que està naixent a fi de que els diferents mons locals s'enriqueixin. Quan els mons locals s'enriqueixin el món global podrà respirar... crec que estem posant en marxa la GLOCALITZACIÓ.
Si alguna cosa sembla clara, avui en que la nostra estabilitat està tant amenaçada (i la de tothom), és la necessitat de donar passos reals vers la "sobirania alimentària i energètica", el fonament dels pobles en Transició i en això les monedes locals socials complementàries hi tenen molt a dir.