

En homenatge a ell afegeixo al meu bloc, la presentació que vaig tenir el plaer de fer del documental "Pete Seeger, the power of song", l'octubre del 2013, en el marc del FIMPT (festival internacional de música popular i tradicional) de Vilanova i la Geltrú:

En primer lloc crec que hem d'agraïr a en Pete Seeger el seu missatge que com hem pogut veure en el documental ha estat escampant i encara escampa, als seus 94 anys, arreu, assenyalant cap a on ens hem d'adreçar per tenir un món respectuós amb tothom i a on tothom pugui tenir una vida digna, tant les generacions actuals com les que han d'heretar el Planeta.


En Pete ha estat varies vegades a Catalunya, de la mà del seu amic Raimon (el cantant de Xàtiva). Ha sortit en diverses ocasions per TV3 i ha estat entrevistat almenys una vegada per Antoni Bassas.

A Vilanova - i també en altres pobles de Catalunya i Espanya, en gran part degut als aires que va aportar el grup de Folk de Barcelona i la figura de'n Xesco, es van crear molts grups de folk amb cançons d'animació (moltes de'n Pete), noms com Cataifa2, les animetes de sant Francesc, l'Altivol, Barraca, l’Aplec, en Jep i Ton.. - me'n deixo, potser em podeu ajudar - ,

Segons va dir el Josep Albà: "cap a l'any 1987 vaig aconseguir l'adreça postal del Pete i li vaig escriure proposant-li de venir a Vilanova a cantar l'any 1988. Va contestar de seguida agraint la invitació però dient que ja era molt gran i ja no feia grans viatges en avió. Li vaig demanar que ens recomanés algun grup o músic adeqüat pel FIMPT, i em va contestar amb una carta escrita a màquina però firmada a mà i amb un dibuix seu d'un banjo, proposant-nos tres o quatre grups, dels quals dos van venir al festival de l'any següent (1988). Els anys següents li vam anar enviant el programa del Festival".
Si els anys 60-70 semblava que aquell moviment de música popular havia servit per alguna cosa social, hem pogut veure una evolució nefasta del món en molts aspectes. L'any 2003 en Pete va dir amb tristesa: "vaig haver de treure de l'armari una vella cançó que havia cantat durant la guerra del Vietnam i ara la torno a cantar contra la guerra d'Irak".
Dues paraules per situar la nostra vinculació amb en Pete. Els anys 2006-7 varem posar en marxa l'associació Arbre de la Pau, concepte que neix d'una cançó que vaig composar l'any 2002 amb l'esperança que aquella guerra d'Irak encara la podíem aturar el moviment ciutadà – que finalment no va ser així-.
Vaig pensar que en Pete havia d'estar en aquesta associació com a patró fundador i vaig intentar contactar amb ell per mitjà de la organització Clearwater (entitat que ell va posar en marxa els anys 60, adreçada a la sensibilització ecològica per la defensa de que els rius els mantinguem nets i han fet una gran tasca sobretot en el riu Hudson, el que va a New York).
Vaig escriure'ls per demanar el seu email i em van dir que no en tenia però que si els enviava a ells, li farien arribar. Així ho vaig fer. Al cap de dos mesos i abans d'acabar el 2007, quan gairebé havia perdut l'esperança, vaig rebre una carta manuscrita amb reflexions molt interessants i dient que acceptava formar part de l'entitat i acabava la carta dient: el maig fan el Strawbery Festival a Beacon (la seva població, al costat del riu, al nord de NY), ens agradaria escoltar-lo. No va ser el maig sinó el dia 10 d'agost del 2008 que ens trobarem amb ell.
Ens va rebre de tot cor, una persona totalment afable i senzilla -tot i la seva grandesa humana -, varem poder conversar una estona - amb traductors, clar-, va signar l'adhesió a l'associació Arbre de la Pau, em va signar el banjo i em va convidar a cantar aquesta cançó al mig de la seva actuació, a l'aire lliure en el context del Corn Festival (festival del blat), on hi havia parades de venda de productes de la terra. Allà estava anunciat aquest documental que es va estrenar aquell mes d'agost. Ja us podeu imaginar el que va representar per mi aquella trobada. (veure notes de la trobada)

"No celebreu els meus 90 anys. llegiu aquest breu missatge: Estimats amics, ho sento, no puc estar amb vostès al meravellós festival, però me n'alegro que estigueu cantant junts, grans i joves. Les seves cançons salten les barreres de la religió, les barreres de la política, i les barreres de molts tipus de malentesos! Pete



Fa tres o quatre mesos va morir la seva parella, la Toshi, que sempre li feu molt de costat, com hem pogut veure en el documental.
Ell, però, dins el que pot, i encara ara, segueix cantant i difonent el seu missatge de pau i llibertat.

Estem pujant l'escala de la Pau (tres) germanes, germans, tothom
Estem dansant, ens donem les mans (tres)
Cada company ens fa més forts (tres)
Estem construïnt un món millor (tres)
-boca closa- (tres) germanes, germans, tothom
GRÀCIES PETE, PER TOT EL QUE ENS HAS APORTAT... I ENS APORTES