Les grans revolucions és fan de mica en mica.
Les revolucions que volen ser massa ràpides sovint porten a una involució, són com un arbre que creix massa ràpid i té poques arrels, una ventada el farà caure de seguida, en canvi, les grans revolucions són com un arbre que va arrelant, arrelant lentament però amb força, cap ventada ja mai el podrà tombar.
Les revolucions que volen ser massa ràpides sovint porten a una involució, són com un arbre que creix massa ràpid i té poques arrels, una ventada el farà caure de seguida, en canvi, les grans revolucions són com un arbre que va arrelant, arrelant lentament però amb força, cap ventada ja mai el podrà tombar.
Els arbres són els nostres companys de Planeta que més toquen de peus a terra, val la pena que ens hi fixem.
El paper dels economistes no hauria de ser intentar controlar el incontrolable, sino controlar petites microeconomies i procurar que la cooperació entre aquestes siguin sanes, justes i transparents. A partir d'aquí potser un dia podran arribar a controlar l'economia global, avui incontrolable. Del petit arbre d'enriquiment local a un gran bosc d'arbres que ompli el Planeta.
