Si aquests fons existeixen, significa que Europa té la capacitat de fer una inversió sense precedents. Però, en un moment en què la societat s’enfronta a grans reptes com la crisi climàtica, la precarietat laboral, la manca d’habitatge i el deteriorament dels serveis públics, no hauríem de preguntar-nos si hi ha alternatives més útils i justes per a aquests recursos?
Què podríem fer amb 800.000 milions d’euros?
Amb aquesta quantitat es podrien impulsar transformacions profundes per millorar la vida de milions de persones. Aquí algunes propostes:
1. Energia neta i sobirania energètica
Instal·lar infraestructures massives d’energia solar i eòlica per garantir una Europa lliure de combustibles fòssils.
Finançar la rehabilitació d’edificis per reduir el consum energètic i combatre la pobresa energètica.
2. Millora dels serveis públics
Garantir una sanitat pública universal i ben dotada, amb més personal i millors salaris per als professionals de la salut.
Augmentar els fons per a educació i recerca, amb universitats gratuïtes i innovació tecnològica accessible per a tothom.
3. Habitatge assequible i justícia social
Construcció massiva d’habitatges socials per acabar amb l’especulació i assegurar que ningú hagi de destinar la meitat del seu salari a un lloguer abusiu.
Polítiques per reduir la desigualtat i protegir els drets laborals enfront de la precarietat.
4. Democràcia i seguretat real
Protegir Europa contra les amenaces modernes, com la desinformació i els ciberatacs, sense caure en polítiques militaristes.
Invertir en diplomàcia i resolució de conflictes en comptes d’augmentar la cursa armamentista.
Quin futur volem per Europa?
El debat no és només sobre números, sinó sobre prioritats. Una Europa que aposta per la guerra sempre estarà en risc de conflictes. En canvi, una Europa que aposta per la justícia social, la innovació i la sostenibilitat esdevindrà un referent de pau i estabilitat.
Ara sabem que aquests diners hi són. La pregunta és: qui decideix en què els invertim?
Les conseqüències de destinar aquests 800.000 milions a la indústria bèl·lica:
1. Més militarització, més tensió geopolítica
Un augment massiu de la despesa militar a Europa impulsaria una nova cursa armamentista. Això podria provocar:
Una resposta similar d’altres potències com Rússia i la Xina, alimentant la percepció d’amenaça i justificant noves inversions en armament.
Més pressió perquè països europeus augmentin encara més els seus pressupostos militars, restant diners a altres àrees com sanitat o educació.
Un risc creixent de militarització interna, amb més presència de l’exèrcit en qüestions de seguretat nacional i possibles retallades en drets i llibertats.
2. Dependència de la indústria de la guerra
Quan un sector rep una inversió tan gran, es converteix en una part estructural de l’economia. Això implica:
Una dependència de la fabricació i venda d’armes, fent que la pau deixi de ser prioritària.
Pressions polítiques perquè Europa participi en més conflictes per justificar aquesta despesa i donar sortida a la producció armamentística.
Més exportació d’armes a països en guerra o règims autoritaris, la qual cosa històricament ha alimentat conflictes i generat noves crisis humanitàries.
3. Més risc de guerres i menys seguretat real
Contràriament a l’argument que més armes signifiquen més seguretat, els estudis històrics demostren que:
L’acumulació d’armament sovint condueix a la seva utilització, ja sigui en intervencions militars o en escalades de tensió que acaben en conflicte.
La despesa en defensa no ataca les causes reals de la inseguretat, com la desigualtat, el canvi climàtic o la crisi de refugiats.
La proliferació d’armes pot provocar més inestabilitat global i que noves tecnologies militars acabin en mans d’actors no desitjats.
4. Oportunitat perduda per millorar la vida de la gent
Cada euro invertit en guerra és un euro que no es destina a necessitats urgents de la població.
Amb aquests 800.000 milions es podria transformar Europa en un continent capdavanter en innovació, energies renovables, habitatge assequible i drets socials.
La veritable seguretat es construeix amb estabilitat econòmica, serveis públics forts i cohesió social, no amb més exèrcits i arsenals.
En resum, destinar aquests diners a la indústria militar ens pot portar a un món més insegur, més militaritzat i més dependent de la guerra. Per contra, invertir-los en benestar, educació i transició ecològica faria d’Europa un referent de pau i progrés real.
Però de quina manera generaríem més llocs de treball?
Si comparem la creació de llocs de treball entre la indústria armamentística i les inversions en sectors que milloren la vida de la gent, les dades mostren que els sectors civils generen més ocupació per euro invertit que la indústria de defensa.
1. Creació de llocs de treball en la indústria d’armament
La indústria militar genera ocupació, però és intensiva en tecnologia i automatització, amb menys llocs de treball directes per euro invertit.
Molts dels llocs de treball són altament especialitzats, no accessibles per a tothom.
Quan la demanda militar baixa, aquestes indústries pateixen crisis i acomiadaments massius.
Les armes produïdes no aporten un benefici directe a la societat, sinó que es consumeixen en conflictes o queden emmagatzemades.
2. Creació de llocs de treball en sectors civils
Segons estudis, per cada milió d’euros invertit, el nombre de llocs de treball generats és:
Defensa i armament → 6-7 llocs de treball
Energia renovable i transport públic → 10-15 llocs de treball
Educació i sanitat → 15-20 llocs de treball
Això significa que si aquests 800.000 milions es destinessin a sectors com la transició ecològica, la construcció d’habitatge social, l’educació o la sanitat, es podrien crear fins a tres vegades més llocs de treball que si es destinen a la indústria militar.
3. Més estabilitat i sostenibilitat laboral
La inversió en infraestructures sostenibles (transport públic, rehabilitació d’edificis, energies renovables) crea feina a llarg termini i beneficia el conjunt de la societat.
Els serveis públics generen ocupació estable i socialment necessària (mestres, infermers, cuidadors, investigadors).
Invertir en innovació tecnològica i transició ecològica donaria llocs de treball de futur i posicionaria Europa en sectors competitius a nivell global.
Conclusió: Destinar aquests diners a la indústria d’armament crea ocupació limitada, especialitzada i fràgil. En canvi, invertir-los en sectors socials i ecològics no només genera més feina, sinó que també millora directament la qualitat de vida de la gent.
Volem feina construint armes o construint un futur millor?
Però hi ha qui diu que les guerres interessen perquè si no seríem massa persones al Planeta
Aquesta és una teoria que circula sovint, però cal analitzar-la críticament. És cert que les guerres causen milions de morts i destrucció, però afirmar que existeixen perquè serveixen com a mecanisme de control de la població no té una base real ni justificació lògica.
1. Les guerres com a mecanisme de reducció de població?
Si realment les guerres servissin per reduir la població, no serien gaire eficients. Per exemple, la Segona Guerra Mundial va causar uns 70 milions de morts, però en les dècades següents la població mundial es va multiplicar.
La majoria de guerres modernes no eliminen grans quantitats de població, sinó que desplacen milions de persones i generen crisis humanitàries.
La població mundial creix o es redueix principalment per factors com l’accés a l’educació, la sanitat i els models econòmics, no per guerres.
2. Qui guanya amb les guerres?
Les guerres no es fan per controlar la població, sinó per interessos econòmics, polítics i estratègics:
Indústria armamentística: Fabricants d’armes i empreses militars obtenen beneficis multimilionaris amb cada conflicte.
Geopolítica: Les guerres sovint serveixen per controlar recursos naturals (petroli, gas, minerals) o per imposar influència sobre un territori.
Reconstrucció: Després d’una guerra, moltes empreses obtenen contractes lucratius per reconstruir infraestructures.
3. Hi ha altres maneres de gestionar la població?
Si la preocupació fos el creixement demogràfic, hi ha solucions molt més efectives i ètiques que la guerra:
Educació i drets de les dones: Quan les dones tenen accés a educació i a sistemes de planificació familiar, les taxes de natalitat tendeixen a estabilitzar-se.
Millora de la qualitat de vida: Quan la gent té assegurat un bon nivell de vida, ja no necessita tenir molts fills per garantir la seva supervivència.
Sistemes econòmics sostenibles: El problema no és que siguem masses, sinó com es reparteixen els recursos.
Conclusió: Les guerres no es fan per reduir la població, sinó perquè generen poder i diners per a determinats sectors. Si realment volguéssim controlar la població mundial de manera racional i ètica, la solució passaria per millorar les condicions de vida, l’educació i la distribució de recursos, no per promoure conflictes.
Pensem i actuem… TOTHOM!!!