Perquè, de fet, amb la Turuta també fem un pas doble. Un pas econòmic, simbòlic i comunitari alhora. D’una banda, hi ha l'euro, la moneda global, útil per comprar i vendre tot allò que no podem produir localment. De l'altra, hi ha la Turuta, una moneda que ens permet intercanviar béns i serveis dins la nostra pròpia comunitat: productes locals, artesania, agricultura, reparacions, serveis, temps, suport mutu… tot allò que podem fer amb recursos del territori i amb confiança entre les persones.
És, doncs, un sistema econòmic de dues cames. L’euro ens connecta amb el món, però la Turuta ens arrela a casa. Si només avancem amb una cama, coixegem; si les dues caminen alhora, avancem amb ritme, amb equilibri i amb compàs. Igual que en un pas doble, l’harmonia entre els dos moviments és el que dona força i bellesa al conjunt.
A més, la Turuta és una moneda sense interessos, oberta a tothom, també a qui té pocs o cap euro. El seu valor no depèn d'un mercat abstracte, sinó del que hi podem fer: de la quantitat de persones, projectes i iniciatives que la fan servir. Com més la fem circular, més valor guanya. És una economía que no s’acumula, sino que circula i enforteix els vincles.
Potser, al final, aquest descobriment musical ens ofereix una gran metàfora: si “El Turuta” és un pas doble, també ho és el nostre camí col·lectiu cap a una economia més justa, solidària i sostenible. Un pas amb dues cames, dos ritmes que es complementen: el global i el local. I només si els fem sonar en harmonia, podrem avançar cap a un futur més equilibrat i més humà.
Amics oferents professionals, entitats, Ajuntament, vilanovines i vilanovins, prenem nota.