La Humanitat v1 va començar fa milers d’anys, quan les persones creien que la Terra era plana i infinita. En aquell món desconegut i ple de perills, vam aprendre a delimitar territoris, a defensar-nos, a organitzar-nos en tribus. D’aquí van néixer les jerarquies, les lluites pel poder, la competició per recursos i terres.
Amb el temps, aquesta mateixa dinàmica va crear les grans piràmides de poder que encara avui estructuren el món.
Durant segles, la història ha estat una successió de guerres, conquestes i dominacions. Paral·lelament, el coneixement i la tecnologia han avançat com mai: avui ens podem comunicar instantàniament amb persones de l’altra punta del Planeta i viatjar ràpidament d’un lloc a un altre. El món s’ha fet petit. Ja no vivim en tribus aïllades: vivim en una xarxa global.
I, tanmateix, moltes estructures de poder continuen funcionant amb la lògica antiga de la Humanitat v1: control, jerarquia, violència, explotació. Per mantenir-se, han generat guerres brutals i una destrucció massiva del Planeta.
Vivim un moment decisiu com a Humanitat.
Mai havíem estat tan connectats. En temps real veiem el patiment, la destrucció, l’absurd de les guerres. En pocs mesos hem vist ciutats senceres arrasades a Ucraïna i a Gaza, i molts altres conflictes que ni tan sols arriben als mitjans de comunicació. Milers de vides trencades. Famílies desplaçades I ara estem veient un gran conflicte a l’Orient mitjà, iniciat pel bombardeig de l’Iran per part de Israel i EEUU. Un cansament profund que se’ns fica dins del cos.
I, al mateix temps, el Planeta ens està parlant clar. El clima canvia, els ecosistemes es degraden, la Terra ens mostra els límits de les agressions constants que li fem. No és un problema llunyà. És aquí. És ara.
Això no pot continuar així.
Podríem dir que el Planeta està “protestant”. I no perquè sigui un enemic, sinó perquè és el nostre cos ampliat. Quan ferim la Terra, ens ferim a nosaltres mateixos.
Crec que estem arribant a un punt de consciència col·lectiva. O fem un canvi profund, o comprometem el futur de les generacions que vindran. El sistema actual, basat en jerarquies de poder, lògiques imperialistes i una indústria armamentística que es nodreix del conflicte, ha arribat al seu límit moral.
En el fons, aquest pas cap a la Humanitat v2 no és una idea nova.
És un recordatori antic que travessa cultures, pobles i tradicions espirituals.
En moltes creences i religions hi ha una mateixa intuïció profunda:
“fes als altres el que voldries que et fessin a tu”.
Aquesta regla d’or apareix, amb paraules diferents, en tradicions tan diverses com el budisme, el cristianisme, l’islam, el judaisme, el confucianisme i moltes cultures ancestrals. No és propietat de cap religió. És patrimoni de la consciència humana.
Potser la Humanitat v2 no consisteix a inventar res radicalment nou, sinó a atrevir-nos, per fi, a viure de veritat d’acord amb aquest principi senzill i revolucionari: tractar l’altre com a part de mi.
Però per fer aquest salt, també hem d’aprendre a superar les etiquetes que ens separen i ens simplifiquen:
dretes i esquerres, bons i dolents, els d’aquí i els de fora, els que pensen com jo i els que no.
Aquestes etiquetes poden servir per orientar-nos, però massa sovint es converteixen en murs mentals que alimenten la por, el menyspreu i el malentès.
La Humanitat v1 necessitava bàndols per sobreviure en un món de tribus enfrontades.
La Humanitat v2 necessita aprendre a escoltar, a matisar, a entendre la complexitat humana.
No es tracta de pensar tots igual, sinó de deixar de veure l’altre com un enemic automàtic.
Estem en el procés de pas cap a la Humanitat v2.
Una Humanitat que ja no pot viure amb les mateixes regles de la por, la competició i la dominació.
Una Humanitat que ha d’aprendre a cooperar en un món petit, connectat i fràgil.
Aquest canvi no vindrà de dalt.
Tampot el podem fer amb armes i més violència.
Aquest canvi l’hem d’impulsar pacíficament entre totes i tots, cada vegada més persones.
Per això proposem activar el ❤️ de la Humanitat.
Que el 10 de desembre, Dia Internacional dels Drets Humans, celebrem una FESTA ARTÍSTICA MUNDIAL PEL PLANETA, LA PAU I ELS DRETS HUMANS. Una celebració descentralitzada, on cadascú, des de casa seva o des del seu barri, pugui expressar-se a la seva manera: amb música, paraules, art, silenci o gestos simbòlics.
Un dia per dir PROU.
Prou de violència.
Prou de destrucció.
Prou d’un sistema econòmic que exclou mentre uns pocs acumulen.
No pensem que un sol dia ho canviï tot. Però sí que pot ser un primer pas. Un gest col·lectiu que ens faci sentir part d’un mateix batec. Un cor que comença a recordar que la Humanitat és una sola.
Si aconseguim ser milions arreu del Planeta i que els mitjans de comunicació se'n facin ressò, poden despertar-se sinergies constructives. Pot donar força a les veus que ja treballen per la pau. Pot reforçar espais com Nacions Unides perquè siguin realment llocs de diàleg entre pobles, i no taulers bloquejats pels interessos i els vetos de les potències armades.
El món que hem construït així ja no aguanta més.
I ara ve la part important:
què podem fer, aquí i ara, cadascú de nosaltres?
Podem començar creant i enfortint comunitats reals.
Grups d’autoajuda on no estiguem sols amb les nostres pors i dificultats.
Projectes cooperatius on el benefici no sigui només econòmic, sinó humà.
Monedes socials i bancs del temps que posin en valor el temps, les cures i els talents de cada persona.
Cooperatives, grups de consum, xarxes locals que ens facin menys dependents d’un sistema que ens ofega.
Podem començar a construir, a petita escala, un nou model econòmic local:
sense interessos que esclafin,
sense lògiques d’explotació,
amb un únic interès real: ajudar-nos els uns als altres.
No cal esperar permís.
No cal esperar que el canvi vingui de dalt.
El podem començar avui, al nostre barri, al nostre poble, a la nostra xarxa de relacions.
És així com neixen els canvis reals:
petits, locals, humans…
però connectats com un sol cor.
És hora de fer un salt com a Humanitat.
Cap a la reconciliació i la cooperació.
Cap al respecte pel Planeta.
Cap a una manera de viure on tothom pugui aportar
i tothom pugui rebre amb dignitat.
Comencem nosaltres.
Aquí. Ara.
Amb coratge, amb tendresa
i amb la voluntat clara
de cuidar la vida i de formar part d'aquest cor ❤️ de la Humanitat