L’any 2003 milions de persones vam sortir al carrer arreu del món per dir “No a la guerra”. A Catalunya les places i els carrers es van omplir com mai abans, també a la nostra comarca. Era la resposta ciutadana davant la invasió de l’Iraq impulsada per George W. Bush, José María Aznar i Tony Blair. L’excusa era que el règim de Saddam Hussein posseïa armes de destrucció massiva. Aquelles armes mai no van aparèixer.
Aquell moment va demostrar una cosa important: quan la ciutadania s’organitza i aixeca la veu, pot fer sentir un clam global per la Pau.
Més de vint anys després, el món continua encallat en una espiral de violència. Des del 2022, Vladimir Putin va ordenar la invasió d’Ucraïna, iniciant una guerra que encara avui continua i que ha devastat vides, ciutats i esperances.
Al mateix temps, el conflicte entre Israel i Palestina s’ha intensificat dramàticament sota el govern de Benjamin Netanyahu, amb milers de palestins morts i la destrucció massiva de Gaza.
I en aquest escenari global cada cop més tens, la política internacional dels Estats Units —amb la figura de Donald Trump prenent decisions que sacsegen l’equilibri mundial— continua alimentant noves tensions en diverses regions i països del Planeta. La més recent és l’atac contra Iran, al costat de Netanyahu, novament amb el mateix pretext de sempre: l’existència d’armes nuclears o de destrucció massiva.
El món sembla un polvorí.
Enmig d’aquest clima de pressió internacional, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va respondre a les pressions de Donald Trump perquè s’utilitzessin bases militars nord-americanes situades en territori espanyol amb unes paraules clares i contundents: “No a la guerra.”
Aquestes paraules connecten amb un sentiment molt profund d’una inmensa majoria de ciutadania europea i mundial: el desig de viure en Pau.
Però el moment actual és especialment delicat per a la Humanitat. A les guerres s’hi suma una altra gran amenaça: el deteriorament del Planeta. El canvi climàtic, la destrucció dels ecosistemes i la contaminació de l’aire, de l’aigua i dels oceans. I també una altra contaminació més subtil però igualment perillosa: la contaminació informativa. Avui, quan veiem una notícia o una imatge, sovint ja no sabem si és real o si ha estat manipulada o creada per la intel·ligència artificial.
És un món complex, ple d’incerteses.
Davant d’aquest panorama, pot semblar que la ciutadania té poc poder. Però la història ens ensenya el contrari. Les grans transformacions socials han començat sempre amb persones que decideixen unir-se.
Potser ha arribat el moment de fer un salt qualitatiu com a Humanitat.
No es tracta d’organitzar-nos “contra” ningú, sinó a favor de la vida, de la Pau i dels Drets Humans. De construir un moviment global format per milions de persones que volem un món diferent: un món sense guerres, sense imperialismes i amb respecte real pels Drets Humans.
Aquest canvi implica també repensar el model econòmic actual, un model que destina enormes recursos a fabricar armes cada vegada més destructives. En lloc d’això, necessitem invertir en eines per construir, per cuidar el Planeta i per enfortir la convivència.
Només tenim un Planeta.
Tots els éssers humans naixem i morim de la mateixa manera. No ens emportarem res del que acumulem. El sentit del nostre pas per la Terra hauria de ser, només, construir, estimar i ajudar-nos els uns als altres.
Aquesta idea existeix en gairebé totes les cultures i religions del món: la regla d’or. Fes als altres allò que voldries que et fessin a tu. O, dit d’una altra manera, no facis als altres allò que no voldries rebre.
Amb aquest esperit, estem impulsant una iniciativa global: convertir el 10 de desembre, aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, en una gran FESTA ARTÍSTICA MUNDIAL PEL PLANETA, PER LA PAU I PELS DRETS HUMANS, oberta a tothom. Seria com fer bategar el ❤️ de la Humanitat.
Però no cal esperar aquesta data. Davant l’augment de les guerres i dels discursos d’odi, podem començar ara mateix.
Un exemple modest però persistent és el que fem a Vilanova i la Geltrú. Des de fa quatre anys, quan va començar la guerra d’Ucraïna, cada dijous ens trobem en espais públics de la ciutat per cantar junts, tothom qui vol, en les Cantades Populars pel Planeta i la Pau. No és un espectacle ni una gran mobilització, però és un gest senzill, constant i pedagògic -cançons amb sentit- per recordar que la Pau també es construeix des de la cultura, la convivència i la participació ciutadana.
Tothom hi és convidat.
A la web Turuta.cat anem publicant cada setmana el lloc on cantarem el dijous següent. Qualsevol persona s’hi pot afegir, sense requisits, només amb la voluntat de compartir un moment de música, comunitat i esperança… i amb el convenciment que haurien de ser més cada vegada.
Davant el panorama actual també ens convé reforçar formes de cooperació local: grups d’ajuda mútua, cooperatives, bancs del temps, monedes socials, grups de consum responsable o petites iniciatives econòmiques solidàries. Aquestes experiències poden ser les llavors d’un model més just i sostenible.
El canvi no serà fàcil. Però tampoc és impossible.
No hauria de ser un moviment liderat per un únic partit o una única ideologia. Hauria de ser, sobretot, un moviment de la Humanitat.
Potser aquell crit que el 2003 omplia els carrers encara té sentit avui:
No a les guerres. Sí a la vida.